Escalada de tensions per l’escassetat d’aigua entre els EUA i Mèxic
La creixent escassetat d’aigua al llarg de la frontera entre els Estats Units i Mèxic ha desencadenat una escalada de tensions diplomàtiques i protestes públiques, posant en perill la cooperació bilateral en un moment en què els desafiaments climàtics exigeixen una solidaritat reforçada.
La disputa se centra principalment en el Tractat d’Aigües de 1944, un acord històric que estipula el repartiment de l’aigua dels rius Colorado i Bravo/Grande. Mèxic està obligat a lliurar un volum específic d’aigua del riu Bravo als EUA, mentre que els EUA han de fer el mateix amb el riu Colorado. La sequera prolongada que afecta la regió, exacerbada pel canvi climàtic i la creixent demanda per part de l’agricultura i les poblacions urbanes, ha dificultat el compliment d’aquestes obligacions.
En els darrers anys, Mèxic ha tingut dificultats per complir amb els seus compromisos, al·legant sequera extrema i la necessitat prioritària d’abastir a les seves pròpies comunitats i sectors productius. Aquesta situació ha provocat indignació als estats fronterers nord-americans, especialment a Texas, on els agricultors i ramaders depenen fortament de l’aigua del riu Bravo per a la seva subsistència.
Les queixes dels agricultors nord-americans s’han traduït en pressió política al govern federal, que ha intensificat les negociacions amb Mèxic. Tot i això, les converses han resultat en un progrés lent i limitat. El govern mexicà s’enfronta a resistència interna, amb sectors de la societat que s’oposen a sacrificar el subministrament d’aigua local per complir amb les obligacions del tractat.
La situació ha provocat protestes i bloquejos de carreteres per part d’agricultors mexicans que temen perdre les seves collites i mitjans de vida a causa de la sequera i la redistribució de l’aigua cap als EUA. Aquests episodis de tensió social subratllen la fragilitat de la situació i el potencial d’una major desestabilització a la regió fronterera.
Els experts adverteixen que la manca de solucions equitatives i sostenibles podria erosionar la confiança entre els dos països i obstaculitzar la cooperació en altres àrees crítiques, com el comerç, la seguretat fronterera i la migració.
Per evitar una crisi més profunda, s’insta a tots dos països a explorar solucions innovadores, incloent la inversió en tecnologies d’eficiència hídrica, la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles que requereixin menys aigua, i la implementació de sistemes de gestió de l’aigua més transparents i participatius. La clau resideix en trobar un equilibri que satisfaci les necessitats de les comunitats a banda i banda de la frontera, alhora que es garanteix la sostenibilitat a llarg termini dels recursos hídrics compartits. La falta d’acció podria provocar conseqüències devastadores per a l’economia, el medi ambient i la seguretat de la regió.