No tots els exercicis milloren la salut mental: el motiu és el que compta
La pràctica d’exercici físic s’ha vinculat tradicionalment a una millora de la salut mental, i no sense raó. L’activitat física allibera endorfines, redueix l’estrès i augmenta la sensació de benestar. No obstant això, l’equació “exercici = salut mental millorada” no sempre és tan senzilla. La motivació subjacent a la pràctica d’aquest exercici juga un paper crucial en determinar si realment tindrà un impacte positiu en el nostre estat mental.
Si l’exercici es realitza per pressió externa, com per complir amb uns estàndards de bellesa inassolibles, per evitar judicis o per compensar excessos alimentaris, pot acabar generant l’efecte contrari. En aquests casos, l’activitat física es converteix en una font d’estrès, ansietat i fins i tot culpabilitat, reforçant una imatge corporal negativa i perpetuant un cicle obsessiu.
L’èmfasi ha de recaure, per tant, en el per què fem exercici. Si la nostra motivació prové d’un desig intrínsec de sentir-nos bé, d’experimentar la connexió amb el nostre cos, de gaudir del moviment i del contacte amb la natura, l’impacte en la nostra salut mental serà significativament més positiu.
Això implica replantejar-nos la nostra relació amb l’exercici. En comptes de veure’l com una obligació o una manera de “arreglar” el nostre cos, podem enfocar-lo com una oportunitat per connectar amb nosaltres mateixos, per explorar les nostres capacitats i per celebrar la nostra vitalitat.
Optar per activitats que ens proporcionin plaer i ens connectin amb l’entorn és clau. Un passeig relaxant pel bosc, una sessió de ioga al matí, ballar sense pretensions o cuidar d’un jardí poden ser tan beneficiosos, o fins i tot més, que un entrenament intensiu al gimnàs si la motivació prové d’un lloc d’autocura i respecte cap al nostre benestar.
Aquesta perspectiva ens convida a observar els nostres propis patrons i a qüestionar les motivacions que ens impulsen a fer exercici. Es tracta d’escoltar el nostre cos, respectar els seus límits i prioritzar el nostre benestar per sobre de les pressions externes. Només així podrem gaudir plenament dels beneficis de l’activitat física i cultivar una salut mental robusta i sostenible.
