Primers indicis d’una vocació cinematogràfica en Celine Song
La trajectòria ascendent de Celine Song, que ha culminat recentment amb el reconeixement unànime a la seva òpera prima “Past Lives”, no va sorgir del no-res. Tot i que el seu nom va irrompre amb força a l’escena cinematogràfica internacional, rere aquest debut aclamat hi ha una història de germinació lenta i constant, on les llavors d’una sensibilitat artística particular i una mirada inquisitiva sobre el món es van anar sembrant amb cura.
Els primers anys de Song a Corea del Sud, abans de la seva emigració a Canadà als dotze anys, van ser fonamentals. Si bé no hi ha indicis directes d’una precoç fascinació pel cinema en la seva infantesa, sí que se sap que va ser una nena observadora, absorbida per les complexitats de les relacions humanes i els matisos de la cultura que l’envoltava. Aquest interès, més tard, prendria forma en les seves obres teatrals i, finalment, en el seu llenguatge cinematogràfic.
L’experiència migratòria, amb la ruptura que implica i la necessitat d’adaptar-se a un nou context, va ser sens dubte un element transformador. La distància física i emocional del seu lloc d’origen va aguditzar la seva capacitat d’anàlisi i la va portar a qüestionar les nocions d’identitat, pertinença i connexió. Aquesta temàtica, central a “Past Lives”, no és fruit d’una reflexió abstracta, sinó que sorgeix d’una vivència personal profunda i multifacètica.
Més enllà de les seves vivències personals, els seus estudis a la Universitat de Chicago i posteriorment a la Universitat de Columbia van ser un caldo de cultiu essencial. La formació acadèmica, enfocada en les arts escèniques i l’escriptura creativa, li va proporcionar les eines necessàries per donar forma a les seves idees i aprendre les tècniques narratives bàsiques. La interacció amb altres artistes i pensadors durant aquest període també va ser crucial, afavorint l’intercanvi d’idees i la consolidació d’una perspectiva pròpia.
El seu pas pel món del teatre a Nova York va ser un banc de proves inestimable. La creació i producció d’obres teatrals, amb la seva immediatesa i la seva capacitat de connectar directament amb el públic, li van permetre experimentar amb diferents formes narratives i explorar temes que la preocupaven. Aquest contacte directe amb el públic, la necessitat de comunicar idees complexes d’una manera clara i efectiva, va influir profundament en el seu posterior treball cinematogràfic.
En resum, la vocació cinematogràfica de Celine Song no va ser una epifania instantània, sinó el resultat d’un procés gradual d’aprenentatge, experimentació i reflexió. Les seves vivències personals, la seva formació acadèmica i la seva experiència en el teatre van ser elements clau en la seva trajectòria, conformant la seva sensibilitat artística i preparant-la per crear obres que ressonen profundament amb el públic. “Past Lives” és, doncs, la culminació d’un llarg procés, un fruit madurat amb paciència i dedicació.
