La primera pandèmia? Científics troben 214 patògens antics en ADN prehistòric
Un equip internacional de científics ha fet una troballa sorprenent que podria reescriure la nostra comprensió sobre les primeres interaccions entre humans i patògens: l’identificació de 214 virus i bacteris antics presents en l’ADN de restes humanes prehistòriques. Aquesta investigació pionera, publicada a la revista Nature, ofereix una finestra inèdita al món microscòpic que van habitar els nostres avantpassats, revelant una diversitat de microorganismes que probablement van influir en la seva salut, migracions i fins i tot la seva evolució.
La recerca, liderada per investigadors de la Universitat de Tartu (Estònia) i la Universitat de Kiel (Alemanya), ha analitzat genomes humans antics procedents de diferents regions d’Euràsia, abastant un període que va des de l’Edat del Bronze fins a l’Edat Mitjana. L’ús de noves tècniques bioinformàtiques ha permès als científics distingir entre l’ADN humà i l’ADN antic de patògens, identificant fragments de virus i bacteris que van infectar aquestes poblacions antigues.
Entre els patògens descoberts, hi ha indicis de virus que causen malalties com l’hepatitis B, el herpesvirus i el parvovirus B19, així com bacteris responsables de la pesta, la tuberculosi i altres infeccions. La presència d’aquests patògens, alguns dels quals ja coneguts i altres nous, suggereix que les poblacions humanes antigues estaven constantment exposades a una àmplia gamma de malalties infeccioses.
“Aquest estudi ens brinda una visió fascinant de la càrrega microbiana que suportaven les persones del passat”, explica la Dra. Maria Salavri, coautora de l’estudi i experta en genètica de poblacions antigues. “Entendre quins patògens eren prevalents en diferents moments i llocs ens pot ajudar a comprendre millor com les malalties infeccioses han influït en la història humana”.
Un aspecte particularment interessant de la investigació és la varietat geogràfica i temporal dels patògens identificats. Per exemple, els investigadors van observar diferències significatives en la presència de certs patògens entre les poblacions que vivien a les zones estepàries d’Euràsia i aquelles que vivien a les regions mediterrànies. Aquestes diferències podrien reflectir les diverses condicions ambientals i estils de vida de les diferents comunitats, així com les seves interaccions amb altres espècies animals.
La troballa també planteja la qüestió de si algunes d’aquestes infeccions antigues podrien haver tingut un impacte demogràfic significatiu en les poblacions humanes prehistòriques. Encara que és difícil determinar l’impacte precís de cada patogen, els investigadors creuen que algunes malalties infeccioses podrien haver causat brots epidèmics o pandèmics que van delmar les poblacions locals.
“Aquesta recerca subratlla la importància d’estudiar el passat per comprendre millor el present”, afirma el Dr. Johannes Krause, investigador principal de l’estudi i especialista en paleogenòmica. “En aprendre sobre les malalties que van afligir els nostres avantpassats, podem obtenir informació valuosa sobre l’evolució dels patògens i la forma en què les poblacions humanes s’hi han adaptat al llarg del temps”.
La investigació continua i els científics esperen poder aprofundir en l’anàlisi de l’ADN antic per identificar nous patògens i comprendre millor la història de les interaccions entre humans i microorganismes. Aquesta línia d’investigació promet revolucionar la nostra comprensió de la història de les malalties infeccioses i el seu paper en la formació de la societat humana.
La identificació d’aquests patògens ancestrals no només té interès acadèmic, sinó que també pot tenir implicacions importants per a la salut pública actual. Entendre com els patògens han evolucionat i s’han adaptat al llarg del temps podria ajudar els científics a desenvolupar noves estratègies per combatre les malalties infeccioses emergents i reemergents. A més, la recerca podria oferir noves perspectives sobre la nostra pròpia immunitat i la manera com els nostres genomes han estat modelats per la constant exposició a patògens.