Cultius més grans, menys nutrients: El cost ocult del canvi climàtic
L’escalfament global, una amenaça omnipresent per al nostre planeta, està transformant els sistemes agrícoles a un ritme alarmant. Mentre que algunes regions experimenten sequeres devastadores i altres afronten inundacions torrencials, un problema menys visible però igualment preocupant s’està gestant sota la superfície: la disminució de la qualitat nutricional dels nostres aliments.
Les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2), el principal motor del canvi climàtic, estan augmentant a nivells sense precedents. Si bé el CO2 és essencial per a la fotosíntesi i el creixement de les plantes, un excés d’aquest gas té un efecte contraproduent en la composició dels cultius.
Estudis científics han demostrat que l’augment del CO2 atmosfèric pot impulsar el creixement vegetal, resultant en cultius més grans i amb un rendiment aparentment més alt. No obstant això, aquest creixement accelerat sovint es produeix a costa de la densitat nutricional. Les plantes sotmeses a nivells elevats de CO2 tendeixen a absorbir menys minerals essencials com el ferro, el zinc i el calci del sòl. A més, la concentració de proteïnes, un element fonamental per a la salut humana, també pot disminuir.
Aquest fenomen té implicacions profundes per a la seguretat alimentària mundial. Milions de persones depenen de cultius bàsics com l’arròs, el blat i el blat de moro per obtenir els nutrients essencials. Si aquests cultius es tornen menys nutritius, la prevalença de les deficiències nutricionals podria augmentar, especialment a les regions on l’accés a una dieta variada és limitat.
El repte és complex, però les solucions existeixen. Diversificar els cultius, promovent varietats locals adaptades a les condicions climàtiques específiques, pot millorar la resiliència dels sistemes alimentaris i garantir una ingesta més equilibrada de nutrients.
Un altre aspecte clau és la salut del sòl. L’agricultura regenerativa, que posa èmfasi en la conservació del sòl, la rotació de cultius i la reducció d’insums químics, pot millorar la capacitat del sòl per retenir aigua i nutrients, així com per segrestar carboni atmosfèric. Aquesta pràctica no només contribueix a mitigar el canvi climàtic, sinó que també millora la qualitat nutricional dels cultius.
La recerca i el desenvolupament de noves varietats de cultius que siguin tant resistents al canvi climàtic com nutritives són essencials. L’agricultura ecològica i les tècniques de cultiu que afavoreixen la biodiversitat també poden jugar un paper important.
En definitiva, abordar el cost ocult del canvi climàtic en la qualitat nutricional dels aliments requereix un enfocament holístic i col·laboratiu. És imprescindible que els governs, els agricultors, els científics i els consumidors treballin junts per construir sistemes alimentaris més resilients, nutritius i sostenibles per a les generacions futures. La salut del planeta i la salut de la humanitat estan intrínsecament lligades.