L’amenaça silenciosa: Com la pèrdua auditiva i la soledat alimenten el deteriorament de la memòria
Barcelona, [Data] – En un món que valora la comunicació constant i la connexió social, una amenaça silenciosa s’està infiltrant a la vida de moltes persones, especialment entre la gent gran: la pèrdua auditiva no tractada. Lluny de ser només una disminució en la capacitat d’escoltar, cada cop més investigacions revelen una connexió alarmant entre la pèrdua auditiva, la soledat i un augment del risc de deteriorament cognitiu i demència.
La pèrdua auditiva, sovint gradual i imperceptible, pot portar a l’aïllament social. La dificultat per seguir converses, participar en activitats grupals o simplement entendre el que s’està dient a la televisió condueix a que les persones s’allunyin de les seves relacions socials i familiars. Aquest aïllament, al seu torn, alimenta la soledat, un factor de risc conegut per a la depressió i altres problemes de salut mental.
“La soledat no és només un sentiment desagradable; és una condició que pot tenir impactes profunds en la salut física i mental,” explica la Dra. Maria Pujol, especialista en geriatria. “L’aïllament social pot portar a l’estrès crònic, la inflamació i una disminució de la funció immune, tots factors que poden contribuir al deteriorament cognitiu.”
La connexió entre la pèrdua auditiva i el deteriorament de la memòria és complexa, però cada cop hi ha més evidències que suggereixen que el cervell ha de treballar més per processar la informació auditiva quan hi ha pèrdua auditiva. Aquest esforç addicional pot desviar recursos cognitius que normalment es dediquen a la memòria i a altres funcions executives. A més, la manca d’estimulació auditiva deguda a la pèrdua auditiva pot provocar una disminució de l’activitat cerebral en les regions responsables de la cognició.
“És com un jardí descuidat,” explica Joan Garcia, terapeuta ocupacional especialitzat en la tercera edat. “Si no estimulem les nostres capacitats cognitives, aquestes s’atrofien. La pèrdua auditiva pot ser una de les causes principals d’aquesta manca d’estimulació.”
Afortunadament, hi ha mesures que es poden prendre per mitigar aquestes amenaces. La detecció precoç i el tractament de la pèrdua auditiva són crucials. Els audiòfons i altres dispositius d’assistència auditiva poden ajudar a millorar la capacitat d’escoltar i reduir l’aïllament social. A més, fomentar la participació en activitats socials, culturals i de voluntariat pot ajudar a combatre la soledat i mantenir les funcions cognitives actives.
“No es tracta només de viure més temps, sinó de viure millor,” remarca la Dra. Pujol. “En prioritzar la salut auditiva i fomentar la connexió social, podem ajudar a les persones a mantenir la seva independència, la seva qualitat de vida i la seva capacitat cognitiva durant més temps.”
En definitiva, fer front a aquesta amenaça silenciosa requereix una aproximació holística que involucri la salut pública, la investigació, la pràctica mèdica i, sobretot, un canvi en la nostra consciència social. Hem de trencar l’estigma associat a la pèrdua auditiva i fomentar la conversa sobre la importància de la connexió social i la salut mental. Només així podrem construir una societat més inclusiva i resilient per a tothom.
