No hi ha només fogots: la crisi oculta de depressió en la menopausa primerenca
La menopausa primerenca, definida com l’aparició dels símptomes abans dels 45 anys, és una realitat que afecta un percentatge significatiu de dones, i sovint està envoltada de desinformació i silenci. Mentre que els fogots i les irregularitats menstruals són els símptomes més coneguts, una conseqüència menys visible però igualment devastadora és la depressió.
L’abrupte descens d’estrògens que caracteritza la menopausa primerenca pot tenir un impacte profund en la química cerebral, afectant l’estat d’ànim i provocant símptomes depressius com la tristesa persistent, la pèrdua d’interès en activitats que abans resultaven gratificants, la fatiga extrema i la dificultat per concentrar-se.
Aquesta problemàtica es veu agreujada per diversos factors. En primer lloc, el desconeixement general sobre la menopausa primerenca fa que moltes dones, i fins i tot alguns professionals de la salut, atribueixin aquests símptomes a altres causes com l’estrès o problemes personals. Això retarda el diagnòstic i, per tant, el tractament adequat.
En segon lloc, l’estigma associat a la menopausa, sovint considerada un símbol d’envelliment i pèrdua de la fertilitat, pot fer que les dones s’avergonyeixin de parlar-ne i busquin ajuda. Aquest sentiment de vergonya pot ser especialment intens en dones que encara no han tingut fills o que desitjaven tenir-ne més.
Finalment, les repercussions socials i econòmiques de la depressió durant la menopausa primerenca són importants. La dificultat per concentrar-se i la manca d’energia poden afectar el rendiment laboral, posar en perill la carrera professional i generar problemes financers. A més, la depressió pot deteriorar les relacions personals, aïllant encara més la dona que la pateix.
Més enllà dels fàrmacs: un abordatge holístic
El tractament de la depressió en la menopausa primerenca no ha de ser exclusivament farmacològic. És fonamental un abordatge holístic que consideri la dona en la seva totalitat i que tingui en compte tant els factors biològics com els psicosocials.
Aquest abordatge podria incloure:
- Teràpia hormonal substitutòria (THS): En alguns casos, la THS pot ser beneficiosa per alleujar els símptomes de la menopausa, incloent-hi la depressió. És important discutir els riscos i beneficis amb un professional de la salut.
- Teràpia psicològica: La teràpia cognitivo-conductual (TCC) o la teràpia interpersonal poden ajudar a la dona a identificar i gestionar els seus pensaments i emocions negatives, així com a desenvolupar estratègies d’afrontament.
- Canvis en l’estil de vida: Una alimentació equilibrada, la pràctica regular d’exercici físic, tècniques de relaxació com el ioga o la meditació, i assegurar un son reparador poden millorar significativament l’estat d’ànim i la qualitat de vida.
- Suport social: Connectar amb altres dones que estan passant per la mateixa experiència, ja sigui a través de grups de suport o en línia, pot ser extremadament útil per sentir-se compresa i menys sola.
- Fitoteràpia i altres teràpies complementàries: Algunes plantes medicinals, com l’hipèric, poden tenir un efecte antidepressiu. No obstant això, és important consultar amb un professional de la salut abans de prendre qualsevol suplement, ja que poden interactuar amb altres medicaments.
Trencar el silenci i reconstruir el benestar
És imprescindible trencar el silenci que envolta la menopausa primerenca i la depressió que sovint l’acompanya. A més d’invertir en la investigació i la formació dels professionals de la salut, és necessari crear espais segurs on les dones puguin compartir les seves experiències, sentir-se escoltades i trobar suport. Només així podrem garantir que totes les dones que pateixen aquesta crisi oculta rebin l’atenció i el tractament que necessiten per reconstruir el seu benestar i continuar vivint una vida plena i significativa.
Finalment, conscienciar a la societat en general sobre la menopausa primerenca i els seus efectes en la salut mental, pot ajudar a desestigmatitzar la condició i a promoure una cultura de comprensió i suport. Una societat més informada i empàtica és fonamental per garantir que totes les dones que afronten aquesta etapa vital ho facin amb dignitat i benestar.