La proteïna motora secreta que tanca els porus de les fulles i salva les collites
Un equip de recerca català ha identificat una proteïna motora, anomenada MYB60, que juga un paper crucial en la regulació de l’obertura i el tancament dels estomes, els porus microscòpics que permeten a les plantes respirar i transpirar. Aquest descobriment, publicat a la prestigiosa revista Nature, obre noves vies per a l’obtenció de cultius més resistents a la sequera i altres condicions climàtiques extremes, amb implicacions directes per a la seguretat alimentària a escala global.
Els estomes, situats a la superfície de les fulles, regulen l’intercanvi de gasos entre la planta i l’atmosfera. Quan l’aigua és escassa, els estomes es tanquen per minimitzar la pèrdua d’aigua, però aquest tancament també dificulta la fotosíntesi, el procés pel qual les plantes produeixen el seu aliment. La proteïna MYB60 actua com una mena de “interruptor” que controla l’obertura i el tancament d’aquests porus, permetent a la planta optimitzar l’ús de l’aigua en funció de les condicions ambientals.
“Hem descobert que MYB60 regula l’expressió de gens clau implicats en la síntesi d’àcid abscísic (ABA), una hormona vegetal que indueix el tancament dels estomes en situacions d’estrès hídric,” explica la Dra. Anna Garcia, investigadora principal del projecte. “Manipulant l’expressió de MYB60, podem aconseguir que les plantes siguin més tolerants a la sequera sense afectar significativament la seva capacitat de creixement.”
Aquesta troballa té un gran potencial per a l’agricultura sostenible. Permetrà el desenvolupament de noves varietats de cultius amb major eficiència en l’ús de l’aigua, reduint la necessitat de reg i contribuint a la conservació d’aquest recurs vital. A més, la resistència a la sequera millorada pot reduir la dependència de fertilitzants i pesticides, ja que les plantes estressades són més susceptibles a malalties i plagues.
Els investigadors estan ara treballant en l’aplicació d’aquests descobriments a cultius de gran importància econòmica, com el blat i l’arròs. L’objectiu és desenvolupar varietats que puguin prosperar en condicions climàtiques cada vegada més incertes, assegurant la producció d’aliments i la sostenibilitat dels sistemes agrícoles a llarg termini. Aquest avenç científic ofereix una llum d’esperança per a la construcció d’un futur alimentari més resilient i adaptat als reptes del canvi climàtic.