La Reforma Digital d’un President Octogenari Troba Oposició en la Joventut Camerunesa: Un Conflicte Generacional i de Visions
YAOUNDÉ – La proposta d’una reforma digital radical impulsada pel president, de vuitanta-tres anys, ha encès un debat virulent a Camerun, oposant la tradicional cautela de la vella generació a les ambicions d’una joventut cada cop més connectada i impacient. Aquesta confrontació no només qüestiona la direcció tecnològica del país, sinó que també exposa les profundes fractures socials i econòmiques que amaguen la superfície.
El pla presidencial, batejat com a “Camerun 2.0”, pretén modernitzar la infraestructura tecnològica, millorar l’accés a internet i promoure la digitalització dels serveis públics. No obstant això, el paquet de mesures, elaborat en gran part per assessors propers al cercle presidencial, ha estat rebut amb escepticisme i fins i tot hostilitat per amplis sectors de la població, especialment entre els joves.
“Això no és una reforma, és un rentat de cara digital”, declara Marie-Claire, una estudiant universitària de 22 anys a Yaoundé, expressant un sentiment generalitzat entre els seus coetanis. “Volen controlar-ho tot, però no entenen què necessitem realment: internet accessible, seguretat en línia i la llibertat d’expressió”.
Les crítiques se centren en la manca de transparència en l’elaboració de la reforma, la priorització de grans projectes d’infraestructura en detriment de les necessitats bàsiques, i la preocupació per l’augment de la vigilància i la censura en línia. A més, molts temen que la digitalització forçosa dels serveis públics exclogui a aquells que no tenen accés a internet o les habilitats digitals necessàries, augmentant encara més la desigualtat social.
La resposta del govern ha estat defensar la reforma com una inversió necessària per al futur de Camerun, argumentant que portarà prosperitat i oportunitats per a tothom. No obstant això, aquest discurs paternalista ha fet poc per alleujar les tensions.
“Han de parar d’imposar les seves idees des de dalt”, diu Jean-Pierre, un jove emprenedor tecnològic que lluita per posar en marxa la seva start-up. “Nosaltres som els que estem connectats, nosaltres som els que sabem què funciona i què no. Han d’escoltar-nos i treballar amb nosaltres”.
Aquesta resistència de la joventut camerunesa no és aïllada. Reflecteix una tendència global on les generacions més joves, més connectades i amb més consciència de la seva capacitat d’influència, desafien les estructures de poder tradicionals i exigeixen una veu en la configuració del seu futur.
El desafiament per al govern resideix en trobar un equilibri entre la necessitat d’adaptar-se a l’era digital i la importància de preservar els valors i les tradicions culturals. Un enfocament que tingui en compte la diversitat d’opinions, que prioritzi les necessitats bàsiques i que garanteixi la participació activa de la societat civil serà crucial per evitar una escalada de tensions i assegurar un futur digital sostenible per a Camerun.
La pregunta segueix sent: podrà el president octogenari adaptar-se a les exigències d’una generació que creix en un món digital que evoluciona constantment? La resposta podria determinar el futur de Camerun.
