Xoc de Quiralitat: Químics de Ginebra creen fàrmacs “a prova de mirall” estables durant mil·lennis
Ginebra, Suïssa – Un equip de químics de la Universitat de Ginebra (UNIGE) ha aconseguit una fita revolucionària en la síntesi farmacèutica: la creació de molècules quirals amb una estabilitat sense precedents. Aquestes noves molècules, potencials candidats a fàrmacs, mantenen la seva estructura tridimensional i, per tant, la seva eficàcia terapèutica, durant períodes de temps impensables fins ara: mil·lennis.
La quiralitat, o “mà”, és una propietat fonamental de moltes molècules biològicament actives. Així com les nostres mans dreta i esquerra són imatges especulars no superposables, les molècules quirals existeixen en dues formes idèntiques en composició però diferents en la seva orientació espacial. Aquesta diferència, aparentment subtil, pot tenir un impacte dramàtic en l’activitat biològica. En el cas dels fàrmacs, una de les formes (enantiòmers) pot ser terapèutica mentre que l’altra pot ser ineficaç, o fins i tot tòxica.
El desafiament per als químics ha estat sempre la dificultat de mantenir la puresa quiral d’un fàrmac. Amb el temps, les molècules quirals tendeixen a transformar-se lentament en una barreja d’ambdós enantiòmers, un procés conegut com a racemització, disminuint la seva eficàcia i potencialment generant efectes secundaris indesitjables.
L’equip de Ginebra, liderat pel professor Jean-Pierre Sauvage, ha superat aquest obstacle mitjançant una estratègia enginyosa. Han creat molècules quirals que estan “estancades” en la seva configuració preferida gràcies a la introducció d’un marc molecular rígid i voluminós. Aquest marc impedeix la rotació de la molècula, evitant així la racemització i assegurant la puresa quiral al llarg de períodes de temps extremadament llargs.
“Hem dissenyat molècules que essencialment estan ‘blindades’ contra el canvi quiral”, explica el professor Sauvage. “Hem demostrat que aquestes molècules poden mantenir la seva identitat quiral durant mil·lennis, fins i tot a temperatures elevades. Aquesta estabilitat sense precedents obre noves vies per al desenvolupament de fàrmacs més segurs i eficaços, amb una vida útil molt més llarga.”
Les implicacions d’aquesta investigació són enormes. Fàrmacs més estables significarien menys residus farmacèutics en l’entorn, una logística de distribució simplificada (especialment en regions remotes o amb recursos limitats) i la possibilitat de desenvolupar fàrmacs per a malalties que requereixen tractaments a llarg termini, com les malalties neurodegeneratives.
A més, la capacitat de crear molècules quirals amb una vida útil tan llarga podria revolucionar altres camps, com la catàlisi asimètrica (utilitzada per a la síntesi de productes químics complexos) i el desenvolupament de nous materials amb propietats òptiques i electròniques avançades.
Els investigadors estan ara treballant en l’aplicació d’aquesta tecnologia a la síntesi de fàrmacs específics amb potencial terapèutic. Els primers assajos preclínics es preveuen en els propers anys. Aquesta fita científica representa un pas significatiu cap a un futur on els medicaments siguin més eficaços, estables i sostenibles.