La pandèmia podria haver envellit el teu cervell, fins i tot sense haver tingut COVID

La pandèmia podria haver envellit el teu cervell, fins i tot sense haver tingut COVID

La pandèmia de COVID-19 va ser un terratrèmol global, sacsejant la nostra forma de vida i obligant-nos a adaptar-nos a una nova normalitat. Més enllà de les conseqüències directes de la infecció, cada cop hi ha més evidència científica que suggereix que la pandèmia podria haver deixat una empremta duradora en la nostra salut mental i cognitiva, fins i tot en aquelles persones que no van contreure el virus.

Un estudi recent publicat a la revista “JAMA Network Open” va revelar que els adults d’edat mitjana van mostrar un declivi cognitiu equivalent a diversos anys d’envelliment durant el període pandèmic. Aquest declivi es manifestava en la memòria, la capacitat d’atenció i la funció executiva, habilitats crucials per al funcionament diari.

Per què succeeix això? Els factors són múltiples i interconnectats. L’aïllament social, la incertesa econòmica, la por constant a la infecció i el canvi radical en les rutines diàries van crear un còctel d’estrès crònic. L’estrès, com bé sabem, té un impacte directe en el cervell. Allibera cortisol, una hormona que, en excés, pot danyar les neurones i afectar la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per adaptar-se i crear noves connexions.

A més, el confinament i les restriccions van portar a un augment del sedentarisme i a una dieta menys saludable per a moltes persones. L’exercici físic i una alimentació equilibrada són fonamentals per a la salut cerebral, ja que afavoreixen la irrigació sanguínia, l’aportació de nutrients i la protecció contra l’oxidació.

Les llargues hores davant de pantalles, ja sigui per treballar, estudiar o entretenir-se, també podrien haver contribuït a la fatiga mental i al declivi cognitiu. La sobreexposició a la informació, especialment a notícies negatives, pot saturar el cervell i dificultar la concentració i la memòria.

Afortunadament, no tot està perdut. El cervell és un òrgan resilient i adaptable. Mitjançant la implementació d’estratègies conscients, podem revertir alguns dels efectes negatius de la pandèmia i promoure la salut cognitiva a llarg termini.

Algunes recomanacions clau inclouen:

• Restablir una rutina: Un horari regular per dormir, menjar i fer exercici pot ajudar a regular els ritmes circadians i reduir l’estrès.
• Prioritzar la connexió social: Mantenir contacte amb amics i familiars, ja sigui de manera presencial o virtual, és essencial per al benestar emocional i cognitiu.
• Practicar l’atenció plena (mindfulness): La meditació i altres tècniques de mindfulness poden ajudar a reduir l’estrès i millorar la concentració.
• Moure’s: L’exercici físic regular, fins i tot una simple passejada diària, pot millorar la circulació sanguínia al cervell i afavorir la neuroplasticitat.
• Alimentar el cervell: Una dieta rica en fruites, verdures, peix blau i greixos saludables pot proporcionar els nutrients necessaris per al funcionament òptim del cervell.
• Limitar el temps de pantalla: Reduir l’exposició a pantalles i prendre descansos regulars pot prevenir la fatiga mental i millorar la concentració.
• Aprendre coses noves: Desafiar el cervell amb noves activitats, com aprendre un idioma, tocar un instrument o participar en un curs, pot estimular la neuroplasticitat i millorar la memòria.

En definitiva, la pandèmia va ser un repte sense precedents que va afectar la nostra salut de maneres inesperades. Tot i que potser no podem esborrar els efectes negatius del passat, podem prendre mesures actives per cuidar el nostre cervell i promoure un envelliment saludable i cognitivament actiu. La clau resideix en la prevenció, l’autocura i l’adaptació a un món que ha canviat, però on encara podem prosperar.

Secció per a aprenents de català

Glossari:

• Terratrèmol: Tremolor de terra, desastre natural. (Earthquake)
• Empremta: Marca, efecte. (Footprint, impact)
• Decline cognitiu: Disminució de les capacitats mentals com la memòria i l’atenció. (Cognitive decline)
• Funció executiva: Conjunt d’habilitats mentals que permeten planificar, organitzar i prendre decisions. (Executive function)
• Còctel: Barreja de coses, generalment referint-se a una combinació de factors. (Cocktail)
• Neuroplasticitat: Capacitat del cervell per adaptar-se i canviar. (Neuroplasticity)
• Sedentarisme: Estil de vida amb poca activitat física. (Sedentary lifestyle)
• Irregació sanguínia: Flux de sang. (Blood flow)
• Aportació: Contribució, subministrament. (Contribution, supply)
• Autocura: Cuidar-se a un mateix. (Self-care)

Notes de gramàtica:

• Preterit imperfet de subjuntiu: L’ús de “hagués envellit” (del verb “envellir”) expressa una hipòtesi sobre el passat. S’usa en frases condicionals o quan es parla d’alguna cosa que podria haver passat. Per exemple: “Si hagués estudiat més, hauria aprovat l’examen” (If I had studied more, I would have passed the exam).
• Pronoms febles: En català, els pronoms febles (“en,” “ho,” “li,” etc.) poden anar abans o després del verb, depenent de la construcció. Per exemple: “sacsejant-nos” (sacsejant + ens). És important aprendre la posició correcta d’aquests pronoms.
• Ús de “per a”: La preposició “per a” indica finalitat o destinació. Per exemple: “per a aprenents de català” (for Catalan learners), “és fonamental per a la salut cerebral” (it is fundamental for brain health).

I hope this article is what you are looking for. Let me know if I can help you with something else!