Les millors platges d’Alacant per a combatre la calor estival
La costa alacantina, un tresor del Mediterrani, ofereix un refugi perfecte per a combatre la calor sufocant de l’estiu. Des de cales tranquil·les amagades entre penya-segats fins a extenses platges de sorra fina, la varietat de l’oferta satisfà tots els gustos. Aquestes àrees litorals, gestionades amb cura per preservar la seva bellesa natural i minimitzar l’impacte ambiental, representen un recurs valuós per a la comunitat i els visitants. Optar per aquestes destinacions ens permet gaudir de l’estiu respectant l’entorn.
Platja de la Granadella (Xàbia): Un paradís submergit
Considerada una de les millors platges d’Espanya, la Granadella és una cala de grava amb aigües cristal·lines ideals per a la pràctica de snorkel i busseig. El seu entorn rocós, ric en vegetació mediterrània autòctona, ofereix un contrast espectacular amb el blau intens del mar. La gestió sostenible d’aquesta cala, amb un accés controlat i serveis bàsics, garanteix la seva conservació. El seu ecosistema marí ric ens convida a conèixer i respectar la biodiversitat.
Platja de San Juan (Alacant): Una extensa joia urbana
Aquesta platja urbana, amb més de tres quilòmetres de sorra fina i daurada, és perfecta per a famílies i aquells que busquen comoditat i serveis. La presència d’espais de jocs infantils, zones d’ombra natural gràcies a la vegetació circumdant i una àmplia oferta d’activitats aquàtiques la converteixen en una opció ideal per passar un dia complet. L’ús de passarel·les de fusta que faciliten l’accés, minimitzant l’erosió de la sorra, demostra un enfocament responsable envers l’entorn. A més, la platja compta amb sistemes de recollida selectiva de residus.
Cala del Moraig (Benitatxell): Un secret ben guardat
Amagada sota el Puig de la Llorença, aquesta cala de còdols ofereix un ambient més íntim i tranquil. Les seves aigües turqueses són perfectes per al busseig i el caiac. L’accés a la cala pot ser una mica complicat, però la recompensa és un entorn natural verge i unes vistes impressionants. Es recomana extremar les precaucions amb els penya-segats i respectar la flora i fauna locals. La cala és un exemple de com un turisme responsable pot coexistir amb la conservació d’espais naturals.
Illa de Tabarca: Una reserva marina amb encant
A poca distància de la costa, l’illa de Tabarca és la reserva marina més gran de la Comunitat Valenciana. Les seves aigües transparents alberguen una gran varietat d’espècies marines, convertint-la en un lloc ideal per al busseig i el snorkel. A més de les seves cales rocoses, l’illa compta amb una petita platja de sorra. La protecció d’aquest entorn marí és fonamental per garantir la seva supervivència i el gaudi de les futures generacions. El poblament històric afegeix un element cultural al seu valor natural.
Gaudeix de la costa alacantina de manera responsable, prioritzant el consum local, minimitzant la teva petjada ecològica i respectant la fauna i flora que fa d’aquest territori un lloc tan especial. L’estiu és una oportunitat per reconnectar amb la natura i aprendre a viure en harmonia amb ella.
Secció per a aprenents de català
- Sufocant: Que causa dificultat per respirar, que ofega. Adjectiu que descriu la calor molt intensa.
- Cales: Petites badies, entrades de mar a la costa.
- Grava: Conjunt de pedres petites i arrodonides.
- Autòctona: Originària del lloc, pròpia d’una regió.
- Erosió: Desgast o destrucció gradual de la superfície terrestre per l’acció d’agents naturals com l’aigua o el vent.
- Còdols: Pedres petites i arrodonides, més grans que la grava.
- Verge: Que es conserva en el seu estat natural, sense haver estat alterat per l’ésser humà.
- Petjada ecològica: Impacte que una persona, organització o activitat té sobre el medi ambient, mesurat en termes de recursos consumits i residus generats.
- Alberguen: Contenen, amaguen.
- Circumdant: Que rodeja, que està al voltant.
Nota gramatical:
L’ús de “de” davant d’un nom de lloc (Platja de la Granadella) indica possessió o pertinença. En aquest cas, “de la Granadella” especifica de quina platja parlem. Aquest ús és molt comú en català.
