Confonent l’edat amb la demència: un diagnòstic que es retarda 3,5 anys de mitjana
Barcelona – La demència, un terme paraigua que engloba diverses malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, continua sent un repte diagnòstic significatiu a Catalunya i arreu del món. Un estudi recent revela que el retard mitjà en l’obtenció d’un diagnòstic precís ascendeix a uns preocupants 3,5 anys. Aquesta demora, sovint atribuïda a la confusió dels primers símptomes amb signes normals de l’envelliment, té conseqüències importants per als pacients i les seves famílies.
“Sovint, els canvis subtils en la memòria, el llenguatge o el comportament es desestimen com a part inevitable del procés d’envelliment,” explica la Dra. Maria Serra, neuròloga especialitzada en demències. “Aquesta actitud, comprensible però perillosa, pot significar que s’endarrereixin les intervencions terapèutiques i de suport que podrien millorar la qualitat de vida del pacient.”
El diagnòstic precoç de la demència permet als individus i les seves famílies accedir a un ampli ventall de recursos, incloent-hi medicaments que poden alentir la progressió de la malaltia, teràpies ocupacionals i del llenguatge, i serveis de suport psicosocial. A més, proporciona als pacients l’oportunitat de participar activament en la planificació del seu futur, prenent decisions importants sobre la seva atenció i disposicions legals.
La manca de conscienciació pública sobre els símptomes inicials de la demència, així com l’estigma que encara envolta la malaltia, contribueixen al retard diagnòstic. Iniciatives comunitàries que promoguin la detecció precoç i proporcionin informació fiable a la població són essencials per superar aquests obstacles.
“És fonamental que els professionals sanitaris, les famílies i la societat en general estiguem alerta als possibles senyals d’alarma,” insisteix el Dr. Josep Vila, geriatra amb àmplia experiència en l’atenció a persones amb demència. “No hem de normalitzar allò que no és normal. Davant de qualsevol dubte, és important consultar amb un metge.”
L’augment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població fan preveure un increment en el nombre de persones afectades per demència en els propers anys. Per tant, la inversió en la investigació, la millora dels serveis diagnòstics i el desenvolupament de programes de suport integral són crucials per afrontar aquest repte amb èxit i garantir una atenció digna i respectuosa a les persones amb demència i als seus cuidadors.
Finalment, experts coincideixen que cal un canvi de paradigma: passar d’una visió centrada en la malaltia a una perspectiva que posi la persona al centre, respectant la seva autonomia i dignitat, i fomentant la seva participació activa en la societat fins a l’últim moment.
Secció per a aprenents de català
- Demència: Pèrdua de funcions cognitives (memòria, llenguatge, etc.) que interfereix amb la vida diària. Sinònim de “deteriorament cognitiu”.
- Neurodegeneratives: Malalties que causen la deterioració progressiva de les cèl·lules nervioses (neurones).
- Ascendeix: S’eleva, arriba a una xifra. Verbo “ascendir” conjugat a la tercera persona del singular del present d’indicatiu.
- Desestimar: No fer cas de, no tenir en compte.
- Endarrereixen: Retarden, posposen. Verbo “endarrerir” conjugat a la tercera persona del plural del present d’indicatiu.
- Alentir: Fer més lent. Verbo “alentir” en infinitiu.
- Psicosocial: Relacionat amb la interacció entre la psique (ment) i l’entorn social.
- Envolta: Rodea, està al voltant. Del verbo “envoltar”.
- Senyals d’alarma: Símptomes que indiquen un problema.
- Paradigma: Model o patró de pensament.
Nota gramatical:
En català, com en castellà, els verbs es conjuguen segons el temps, el mode i la persona. Per exemple, el verb “endarrerir” (retardar) té diferents formes depenent del context. En l’article, hem vist “s’endarrereixen” (es retarden), que és la tercera persona del plural del present d’indicatiu i s’utilitza per parlar d’una acció que passa habitualment o en el present. És important fixar-se en la terminació dels verbs per saber quin temps verbal s’està utilitzant. Per als verbs “-ir” com “endarrerir”, les terminacions més habituals del present d’indicatiu són: jo -eixo, tu -eixes, ell/ella -eix, nosaltres -im, vosaltres -iu, ells/elles -eixen.
