França i Alemanya refreden l’entusiasme de la UE davant l’acord comercial amb els EUA
Brussel·les – Les expectatives d’un acord comercial ràpid i ambiciós entre la Unió Europea i els Estats Units han sofert un revés significatiu, ja que França i Alemanya han expressat reserves considerables. Aquest refredament d’entusiasme, conegut des de fa algunes setmanes en cercles diplomàtics, ara s’ha fet públic, posant en dubte la viabilitat d’un avenç significatiu a curt termini.
Les preocupacions se centren principalment en les diferències regulatòries, especialment en els sectors agrícola i mediambiental. França, històricament cautelosa respecte a la liberalització comercial en l’agricultura, tem que un acord amb els Estats Units pugui posar en perill els seus agricultors i les seves normes de qualitat alimentària. Argumenten que les normes nord-americanes, sovint més laxes que les europees, podrien inundar el mercat europeu amb productes més barats però que no compleixen els estàndards europeus en matèria de salut i protecció del medi ambient.
Alemanya, per la seva banda, ha expressat preocupacions similars, encara que posant més èmfasi en l’impacte mediambiental. El govern alemany, sota pressió per complir els seus objectius climàtics, considera que un acord comercial que prioritzi el creixement econòmic a curt termini per sobre de la sostenibilitat a llarg termini seria contraproduent. Temen que un augment del comerç amb els Estats Units, un país amb un historial mediambiental qüestionable, pugui soscavar els esforços europeus per reduir les emissions de carboni i promoure una economia més verda.
Aquestes reticències de França i Alemanya, dues de les economies més grans de la UE, tenen un pes considerable en les negociacions comercials de la Unió. La Comissió Europea, responsable de negociar acords comercials en nom de la UE, s’enfronta ara al desafiament de trobar un punt d’equilibri que satisfaci tant les ambicions d’un acord comercial amb els Estats Units com les preocupacions dels seus estats membres més escèptics.
Fonts properes a les negociacions suggereixen que, davant d’aquest panorama, la UE podria optar per un enfocament més gradual i centrat en àrees on hi hagi un major consens, com la reducció de barreres aranzelàries en sectors industrials específics. No obstant això, un acord comercial integral i ambiciós, com el que s’havia plantejat inicialment, sembla cada cop més improbable a curt termini.
La situació posa de manifest les tensions inherents a la política comercial de la UE, on les consideracions econòmiques han de conciliar-se amb les preocupacions socials, mediambientals i polítiques dels seus estats membres. Trobar un camí que equilibri aquestes forces divergents serà clau per al futur de les relacions comercials entre la UE i els Estats Units.
Secció per a aprenents de català
- Refreden: Disminueixen l’entusiasme o l’interès. És a dir, fan que algú se senti menys entusiasmat per alguna cosa.
- Revers: Un contratemps, una situació negativa o un obstacle.
- Liberalització comercial: Eliminació o reducció de les barreres al comerç, com ara aranzels o quotes.
- Laxes: No tan estrictes o rigoroses com ho serien normalment. En aquest cas, es refereix a les normes que són menys exigents.
- Soscavar: Debilitar o danyar gradualment alguna cosa.
- Aranzelàries: Relacionades amb els aranzels, que són impostos sobre els béns importats o exportats.
- Inherents: Que forma part essencial d’alguna cosa, que és propi d’ella.
- Conciliar-se: Posar d’acord o fer compatibles coses que semblen oposades o difícils de combinar.
- Escèptics: Que tenen dubtes o desconfiança sobre alguna cosa.
- Contraproduent: Que té un efecte oposat al que es desitjava.
Nota sobre la gramàtica:
L’ús del subjuntiu en català és molt important per expressar dubtes, desitjos, possibilitats o opinions. Per exemple, a la frase “tem que un acord amb els Estats Units pugui posar en perill els seus agricultors”, el verb “pugui” està en subjuntiu perquè expressa una possibilitat o una preocupació, no un fet cert.
