Novetats a les carteleres del món:
L’Obsessió Material al Cinema, un Reflex Superficial de la Societat?
El cinema, des dels seus inicis, ha actuat com a mirall de la societat, reflectint les nostres virtuts, els nostres defectes i, per descomptat, les nostres obsessions. En els darrers anys, una tendència perceptible és la representació, sovint acrítica, d’un estil de vida marcat per l’acumulació de béns materials. Pel·lícules com Crazy Rich Asians (2018), amb la seva ostentació de riquesa i festes sumptuoses, o sèries com Selling Sunset, que documenten la compra i venda d’immobles de luxe, han guanyat popularitat, generant un debat sobre si aquestes narratives només són entreteniment escapista o, per contra, alimenten una cultura de la comparació i la insatisfacció.
És evident que el consumisme no és un fenomen nou. Des de Breakfast at Tiffany’s (1961), amb la idolatria de Holly Golightly per la joieria de luxe, el cinema ha explorat les nostres relacions amb els objectes. No obstant això, en l’actualitat, amb les xarxes socials com a amplificador d’estils de vida aspiracionals, la frontera entre la ficció i la realitat s’ha difuminat. Veiem persones reals que es converteixen en influencers gràcies a la seva capacitat de promocionar productes i marques, creant un desig constant en el públic per adquirir allò que posseeixen.
Cal preguntar-se si el cinema i les sèries contribueixen a perpetuar aquesta dinàmica. Si bé algunes obres poden oferir una mirada crítica sobre el consumisme, com Fight Club (1999), que denuncia la cultura de masses i la recerca obsessiva de la felicitat a través de la propietat, moltes altres semblen celebrar l’excés sense qüestionar les seves conseqüències socials i ambientals. La repetició d’imatges de cases enormes, cotxes esportius i roba de disseny pot normalitzar aquests valors, especialment entre els joves que estan formant la seva identitat i les seves aspiracions.
És important que els espectadors siguem conscients de la influència que tenen aquestes representacions i que adoptem una actitud crítica davant el consumisme. El cinema pot ser una eina poderosa per a la reflexió i el canvi, però només si som capaços d’anar més enllà de la superfície i analitzar les implicacions dels missatges que ens transmet. El consum desenfrenat i l’èmfasi en allò material pot portar a la insatisfacció personal i a una desigualtat social creixent. Per això, és fonamental que promovem narratives que valorin altres aspectes de la vida, com les relacions personals, la creativitat, la solidaritat i la contribució a una societat més justa i sostenible.
Secció per a aprenents de català
- Ostentació: Acció de mostrar de manera exagerada i amb orgull la riquesa o les possessions. És un sinònim d’exhibició o magnificència.
- Escapista: Es diu d’allò que serveix per a evadir-se de la realitat. Fa referència a quelcom que ofereix una via de fugida.
- Aspiracionals: Es refereix als desitjos o les ambicions que algú té. Allò que es vol assolir o aconseguir.
- Influencer: Persona que té capacitat d’influir en les decisions d’altres persones, especialment a través de les xarxes socials. Sovint treballen promocionant productes.
- Perpetuar: Fer que alguna cosa continuï existint o que duri per sempre. Prolongar en el temps.
- Denuncia: Acció d’assenyalar públicament alguna cosa que es considera incorrecta o injusta. Criticar o revelar una situació negativa.
- Desenfrenat: Sense control, sense moderació. Que es fa sense límits.
- Impliacions: Conseqüències o repercussions d’una acció o decisió. Allò que resulta o s’entén d’alguna cosa.
- Solidaritat: Adhesió o suport a una causa o persona, especialment en moments difícils.
- Sostenible: Que es pot mantenir o perdurar en el temps sense esgotar els recursos.
