Marratxí s’omple d’orgull amb Cata Coll durant la final de l’Eurocopa femenina
Marratxí va vibrar diumenge passat com mai abans. La petita localitat mallorquina es va tenyir de vermell i groc per seguir amb el cor a la mà la final de l’Eurocopa femenina de futbol, on la seva veïna més il·lustre, Cata Coll, defensava amb valentia la porteria de la selecció espanyola. Places, bars i llars es van transformar en improvisats estadis, plens d’aficionats que no volien perdre’s ni un sol minut d’un partit que ja forma part de la història.
Des de primera hora de la tarda, l’ambient es respirava a Marratxí. Els nens jugaven a pilota amb les samarretes de la selecció, els adults comentaven les alineacions i les banderes espanyoles onejaven al vent. A mesura que s’acostava l’hora del partit, la tensió anava augmentant, però també l’emoció i l’esperança. La gent de Marratxí confiava plenament en la seva portera, sabent que deixaria l’ànima al camp per aconseguir la victòria.
I Cata Coll no va defraudar. Amb intervencions decisives i una seguretat envejable, va contribuir de manera fonamental a la victòria de la selecció espanyola. Cada parada, cada sortida, era rebuda amb crits d’alegria i aplaudiments a Marratxí. El seu nom ressonava als quatre vents, convertint-se en l’ídol d’una generació que veu en ella un exemple de perseverança, esforç i talent.
La victòria final va desencadenar una explosió d’alegria a Marratxí. La gent va sortir al carrer per celebrar un triomf històric que porta el nom i l’orgull d’un poble sencer. L’eco de la final encara ressona en cada racó de la localitat, recordant a tothom que amb treball i dedicació, els somnis poden fer-se realitat. Marratxí ha demostrat, un cop més, que és una terra d’esportistes i que sap donar suport als seus fills amb passió i entusiasme. El llegat de Cata Coll ja és imborrable.
Secció per a aprenents de català
- Vibrar: Sentir una gran emoció. (Del verb “vibrar”, que vol dir sentir una forta emoció, un tremolor).
- Tenyir: Cobrir d’un color. (Del verb “tenyir”, que vol dir pintar, acolorir).
- Cor a la mà: Amb molta emoció i preocupació. (Expressió que significa seguir alguna cosa amb molta emoció, com si tinguessis el cor a la mà, exposat).
- Il·lustre: Famosa i respectada. (Adjectiu que descriu una persona famosa i respectada per la seva feina o les seves qualitats).
- Llar: Casa. (Nom que vol dir casa, el lloc on viu algú).
- Onejar: Moure’s amb el vent. (Del verb “onejar”, que descriu el moviment d’una bandera o tela al vent).
- Defraudar: No complir les expectatives. (Del verb “defraudar”, que vol dir no complir les expectatives o desil·lusionar algú).
- Envejable: Digne d’admiració. (Adjectiu que descriu alguna cosa que és tan bona que provoca enveja, admiració).
- Ressonar: Fer eco. (Del verb “ressonar”, que vol dir fer eco, sentir-se repetidament un so).
- Imborrable: Que no es pot esborrar. (Adjectiu que descriu quelcom que no es pot oblidar o treure de la memòria).
Gramàtica:
-
Passat simple vs. Imperfet: L’article utilitza tant el passat simple (va vibrar, es va tenyir, va defraudar) per a accions puntuals i acabades, com l’imperfet (es respirava, jugaven, comentaven) per a descriure l’ambient i accions habituals en el passat.
-
Ús de pronoms febles: Es pot observar l’ús del pronom feble “es” en expressions com “l’ambient es respirava” (reflectiu) o “els somnis poden fer-se realitat” (pronominal).
-
Adjectius possessius: L’article utilitza “seva” (la seva veïna) per a indicar possessió de la tercera persona.
