Novetats a les carteleres del món:
Vint-i-vuit anys després que Danny Boyle ens submergís en un Londres apocalíptic amb 28 Days Later, arriba als cinemes 28 Years Later, la nova entrega d’aquesta saga zombi post-apocalíptica. Dirigida per Niall Hebert, aquesta seqüela promet tornar als orígens, a l’atmosfera claustrofòbica i brutal que va convertir la pel·lícula original en un clàssic modern. Però, valia la pena l’espera de gairebé tres dècades?
La pel·lícula ens situa en un món on el virus de la ràbia, alliberat en el primer film, ha devastat la societat. La trama segueix un nou grup de supervivents que intenten navegar per un Regne Unit desolat, ple de infectats i de la mateixa humanitat, que, potser, és el pitjor dels monstres. El guió, escrit per el mateix Danny Boyle i Alex Garland, explora les conseqüències socials i psicològiques de la pandèmia, aprofundint en les qüestions ètiques que ja es plantejaven en la pel·lícula original.
El repartiment compta amb cares noves com Jodie Comer, Aaron Taylor-Johnson i Ralph Fiennes, que aporten frescor i talent a la saga. Aquests interpreten personatges complexos i matisats, lluitant per la supervivència en un entorn implacable. La direcció de Hebert és sòlida i efectiva, capturant la tensió i la desesperació que impregnava 28 Days Later. La banda sonora, amb reminiscències de la original, juga un paper crucial per a construir l’atmosfera opressiva i angoixant que acompanya els protagonistes.
28 Years Later no és simplement una pel·lícula de zombis més. És una reflexió sobre la condició humana enfront de la catàstrofe, sobre la capacitat de l’ésser humà per a sobreviure i adaptar-se, però també sobre la seva propensió a la violència i l’egoisme. La pel·lícula planteja preguntes incòmodes sobre la nostra societat i sobre el que estem disposats a fer per a protegir-nos i assegurar la nostra supervivència.
En conclusió, 28 Years Later és una seqüela digna que honra el llegat de la pel·lícula original. Encara que potser no arriba a la frescor i a la innovació de 28 Days Later, sí que aconsegueix mantenir l’interès i la tensió al llarg de tot el metratge. Per als fans del gènere i per aquells que van gaudir de la pel·lícula de Boyle, 28 Years Later és una cita obligada. Probablement, valia la pena l’espera.
Secció per a aprenents de català
-
Apocalíptic/a: Relatiu a l’apocalipsi, una revelació o un esdeveniment de destrucció massiva. En aquest context, descriu un món devastat i caòtic. Apocalíptic és un adjectiu que concorda en gènere i nombre amb el substantiu que modifica.
-
Claustrofòbica: Que produeix claustrofòbia, és a dir, por als espais tancats. S’usa per descriure una atmosfera opressiva i restringida. Com apocalíptic, és un adjectiu variable.
-
Desolat/ada: Solitari, trist, buit. S’usa per descriure un lloc abandonat i sense vida. Adjectiu variable.
-
Impregnar: Omplir, saturar. En aquest context, vol dir que la tensió i la desesperació omplen la pel·lícula.
-
Reminiscències: Record, evocació. En aquest context, fa referència a elements de la banda sonora que recorden a la pel·lícula original.
-
Propensió: Tendència, inclinació natural a alguna cosa.
-
Metratge: Durada d’una pel·lícula.
-
Sequela: Pel·lícula que continua la història d’una altra. El plural és seqüeles.
-
Honrar: Respectar i mantenir viu el record d’alguna cosa. En aquest cas, la pel·lícula seqüela respecta i es manté fidel a l’esperit de la pel·lícula original.
-
Trama: Conjunt d’elements que formen la història d’una obra.
Un apunt sobre la gramàtica: En català, l’ordre de les paraules en la frase sol ser Subjecte + Verb + Complement, tot i que hi ha certa flexibilitat. Els adjectius solen anar darrere del substantiu que modifiquen, com en “món apocalíptic”, tot i que algunes vegades poden anar davant per donar èmfasi. És important notar la concordança en gènere i nombre entre substantius i adjectius.
