Peixos abissals revolucionen la nostra comprensió del cicle del carboni terrestre
La foscor insondable de les profunditats marines, tradicionalment percebuda com un desert biològic, amaga un secret que podria reescriure les nostres models del cicle global del carboni. Un estudi recent revela que els peixos abissals, criatures estranyes i adaptades a pressions extremes i absència de llum, juguen un paper molt més important del que es pensava en la segrestació de carboni al fons marí.
Durant molt de temps, s’ha considerat que la sedimentació de matèria orgànica, principalment fitoplàncton mort que cau des de la superfície, era el motor principal d’aquest procés. No obstant això, les noves dades indiquen que els peixos abissals, a través dels seus hàbits alimentaris i migracions verticals, actuen com a transportistes actius de carboni, accelerant la seva transferència cap al sediment.
Aquests peixos, que s’alimenten a profunditats mitges i ascendeixen a la superfície durant la nit per caçar, consumeixen una gran quantitat de biomassa rica en carboni. Quan retornen al fons marí, les seves excrecions i els seus cossos en descomposició alliberen aquest carboni directament al bentos, on queda segrestat durant segles o fins i tot mil·lennis.
L’estudi demostra que la biomassa total dels peixos abissals és significativament més gran del que s’estimava anteriorment. Això suggereix que la seva contribució al cicle del carboni és substancial i que els models climàtics actuals podrien estar subestimant la capacitat dels oceans per segrestar aquest element.
Aquesta nova perspectiva ressalta la importància de protegir els ecosistemes abissals de les amenaces creixents, com la pesca d’arrossegament de profunditat i l’extracció minera del fons marí. Aquestes activitats pertorben els hàbitats dels peixos abissals i interrompen el procés natural de segrestació de carboni, augmentant potencialment la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.
En lloc d’explotar aquests ecosistemes fràgils per obtenir beneficis a curt termini, hauríem de centrar-nos en la seva conservació i restauració. Un enfocament que respecti els límits naturals i prioritzi la salut dels ecosistemes marins a llarg termini. La comprensió del paper vital dels peixos abissals en el cicle del carboni ens ofereix una nova oportunitat per abordar la crisi climàtica de manera més eficaç i sostenible. Protegir el fons marí no és només una qüestió de conservació de la biodiversitat, sinó una inversió en la nostra pròpia supervivència.
Secció per a aprenents de català
- Abissal: Relatiu a l’abisme, a les profunditats marines.
- Segrestació: Procés de capturar i emmagatzemar carboni de l’atmosfera.
- Fitoplàncton: Conjunt d’organismes microscòpics fotosintètics que viuen a l’aigua.
- Bentons: El conjunt d’organismes que viuen al fons del mar.
- Biomassa: Quantitat total de matèria orgànica viva en un ecosistema.
- Efecte hivernacle: Augment de la temperatura a causa de l’acumulació de gasos que impedeixen que la calor surti de l’atmosfera.
- Amenaces creixents: Perills que augmenten amb el temps.
- Pesca d’arrossegament: Mètode de pesca que consisteix a arrossegar una xarxa pel fons del mar.
- Extracció minera del fons marí: Explotació de recursos minerals a les profunditats marines.
- Hàbits alimentaris: Costums o preferències pel que fa al menjar.
Gramàtica:
-
Subjuntiu: S’utilitza el subjuntiu en frases subordinades que expressen dubte, desig, possibilitat o necessitat, per exemple: “podrien estar subestimant” (condicional + subjuntiu).
-
Pronoms febles: S’utilitzen per substituir complements verbals. En aquest text, exemples: “ens ofereix” (a nosaltres), “ho hauríem de” (això).
