Justícia francesa reafirma la prohibició del català als consells municipals
Perpinyà – El Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Tolosa ha desestimat un recurs interposat per diversos alcaldes i regidors de la Catalunya del Nord contra una decisió del Tribunal Administratiu de Montpeller que prohibia l’ús del català en les deliberacions i documents oficials dels consells municipals. Aquesta sentència consolida la jurisprudència existent, que es basa en l’article 2 de la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República.
La decisió ha provocat una forta reacció entre representants polítics i associacions culturals que defensen els drets lingüístics a la regió. Argumenten que la prohibició atempta contra la riquesa cultural i la identitat local, i que impedeix una participació ciutadana plena i inclusiva a la vida pública.
“És una decisió decebedora que ignora la realitat lingüística del territori i la voluntat de molts ciutadans de poder utilitzar la seva llengua en l’àmbit local,” va declarar un dels alcaldes recurrents, qui va preferir mantenir l’anonimat per por a represàlies. “Continuarem treballant per a què el català tingui el reconeixement i la protecció que mereix, en el marc de la legalitat francesa.”
La sentència s’emmarca en un context més ampli de tensions sobre la gestió de la diversitat lingüística i cultural a França. Si bé la Constitució reconeix el patrimoni lingüístic francès, la defensa del francès com a llengua comuna ha prevalgut històricament, limitant l’ús d’altres llengües en la vida oficial.
Associacions de defensa del català han anunciat que estudiaran les vies legals disponibles per a impugnar la decisió i continuaran amb les seves accions de sensibilització i promoció de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat. A més, insten el govern francès a revisar la seva política lingüística per tal de garantir un equilibri entre la preservació de la llengua francesa i el respecte a la diversitat lingüística del país.
La qüestió del català als consells municipals podria tornar a ser objecte de debat parlamentari, en un moment en què el debat sobre la descentralització i la identitat regional està més viu que mai. La controvèrsia posa de manifest la necessitat d’una reflexió profunda sobre la convivència lingüística i cultural en una societat democràtica i plural.
