Per què els micos —i els humans— no poden evitar mirar el conflicte social
L’atracció irresistible cap al drama social, la intriga i la jerarquia no és exclusivament humana. Els nostres parents primats, els micos, comparteixen aquesta fascinació. Però, per què? Des d’una perspectiva evolutiva, observar i comprendre el conflicte social és crucial per a la supervivència i l’èxit reproductiu.
En el món animal, i especialment entre els animals socials com els micos, les relacions socials són una part integral de la vida. Comprendre les dinàmiques de poder, les aliances, les rivalitats i les amenaces potencials pot significar la diferència entre prosperar i quedar marginat. Un mico que ignora una disputa entre dos membres dominants del grup podria, sense saber-ho, creuar una línia i convertir-se en l’objectiu de l’agressió.
L’observació acurada del conflicte social permet als individus aprendre normes socials, identificar aliats potencials i calibrar els riscos. Un mico jove, per exemple, aprendrà de les interaccions entre els adults quines conductes són acceptables i quines no. Aquesta informació és vital per a la seva integració i acceptació al grup.
Aquesta necessitat d’estar informat sobre les dinàmiques socials no es limita a la supervivència física. L’èxit reproductiu també està estretament lligat a la posició social. Observar i comprendre les interaccions d’aparellament, les disputes per territori o l’accés als recursos pot proporcionar informació valuosa per aconseguir una posició avantatjosa.
Els humans, malgrat la complexitat de les nostres societats, compartim aquesta predisposició inherent a observar el conflicte social. Des de les disputes polítiques a les xarxes socials fins als drames familiars, ens sentim atrets per la intriga i la complexitat de les interaccions humanes. Aquesta atracció, probablement arrelada en els nostres orígens primats, continua influint en la nostra atenció i en les nostres decisions.
Però, a diferència dels micos, tenim la capacitat d’anar més enllà de l’observació passiva. Podem reflexionar sobre els patrons que observem, qüestionar les dinàmiques de poder i buscar solucions constructives. Reconèixer la nostra inclinació natural a observar el conflicte social pot ser el primer pas per utilitzar aquesta capacitat d’observació de manera més conscient i productiva, per a construir comunitats més justes i resilients. Així, deixarem de ser simples espectadors del drama social per convertir-nos en agents de canvi.
