Receptes ancestrals o rituals? Ossos neandertals revelen un misteri culinari prehistòric
Nova York – El descobriment de marques de tall sobre ossos neandertals, localitzats en jaciments d’arreu d’Europa, ha generat un intens debat entre els arqueòlegs i antropòlegs: s’enfronten a una incògnita que podria reescriure la nostra comprensió sobre la dieta i els costums dels nostres ancestres homínids. Les marques, inusualment detallades i en zones poc convencionals dels esquelets, suggereixen que els neandertals no només desossaven els animals per obtenir carn, sinó que també podrien haver consumit o manipulat els seus ossos amb propòsits que van més enllà de la simple subsistència.
“Estem acostumats a veure marques de tall associades al processament de la carn, però el que observem en aquests ossos va més enllà”, explica la Dra. Helena Vidal, paleoantropòloga del Museu d’Història Natural de París, que ha liderat diversos estudis sobre les restes. “La precisió de les marques, la seva ubicació en articulacions i zones de medul·la, i la relativa absència de lesions per fractura, ens suggereixen un propòsit més complex”.
Una de les hipòtesis més intrigants és que els neandertals podrien haver estat bullint els ossos per extreure’n nutrients com el greix de la medul·la i el col·lagen, substàncies vitals per a la supervivència en climes freds i contextos de recursos limitats. Aquesta pràctica, que implicaria un coneixement sofisticat de la composició dels aliments i de les seves propietats, representaria un salt qualitatiu en les estratègies de subsistència.
“Imagini’s els neandertals, en un entorn hostil, optimitzant al màxim els recursos disponibles. En lloc de desaprofitar els ossos després d’obtenir la carn, els utilitzaven per obtenir una font addicional de nutrients. És una eficiència que ens sorprèn”, comenta el Dr. Marc Serra, arqueòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en tecnologia lítica neandertal.
Una altra teoria, més controvertida, apunta a la possibilitat de pràctiques rituals o simbòliques associades als ossos. Les marques de tall podrien ser indicatives de desmembraments cerimonials, de manipulació dels ossos com a objectes simbòlics, o fins i tot de canibalisme ritual, tot i que aquesta darrera hipòtesi es presenta amb molta cautela per la manca d’evidències concloents.
El descobriment també planteja preguntes crucials sobre la intel·ligència i la capacitat d’adaptació dels neandertals. La suposada capacitat per processar els ossos d’una manera tan detallada implica un coneixement profund del medi ambient, de la biologia animal i de les tècniques de processament d’aliments, una visió que contrasta amb la imatge simplista del neandertal com a un ésser primitiu i poc sofisticat.
“Aquestes troballes ens obliguen a reconsiderar la nostra percepció dels neandertals”, conclou la Dra. Vidal. “No eren simples depredadors, sinó éssers capaços de desenvolupar estratègies complexes per a la supervivència i, potser, fins i tot per a l’expressió cultural. El misteri dels ossos neandertals continua obert, però ens ofereix una finestra fascinant al passat més profund de la humanitat.”
