Adam Aleksic analitza l’Algospeak i l’impacte de les xarxes socials en el llenguatge
Barcelona, [Data] – La transformació digital ha accelerat un fenomen lingüístic que està remodelant la manera en què ens comuniquem: l’Algospeak. Adam Aleksic, expert en comunicació i anàlisi de dades, ha estat estudiant les implicacions d’aquesta evolució, especialment pel que fa a l’impacte de les xarxes socials en la llengua i la cultura.
L’Algospeak, un terme encunyat per descriure l’adaptació del llenguatge per tal d’evitar la detecció i la censura dels algorismes de les plataformes socials, revela una tensió creixent entre la llibertat d’expressió i el control digital. “Assistim a la creació de noves formes d’expressió, a l’ús d’eufemismes i circumloquis que permeten eludir les restriccions algorítmiques”, explica Aleksic. “Això no només modifica el llenguatge, sinó que també afecta la nostra capacitat de comunicar-nos de manera clara i directa.”
Un dels aspectes més preocupants d’aquesta tendència és la potencial erosió de la veracitat i la transparència. Quan els usuaris han de recórrer a l’Algospeak per expressar opinions o compartir informació, es genera una ambigüitat que dificulta la comprensió i pot afavorir la desinformació. “La sobreexposició a l’Algospeak pot generar confusió i dificultar la comprensió de les intencions reals d’un missatge”, adverteix Aleksic.
L’impacte de les xarxes socials va més enllà de l’Algospeak. La velocitat i la immediatesa de la comunicació en línia promouen l’ús d’abreviatures, acrònims i argot, simplificant i homogeneïtzant el llenguatge. Tot i que aquesta simplificació pot facilitar la comunicació ràpida, també pot empobrir la riquesa i la diversitat lingüístiques. “La pressió per encaixar en espais limitats i la necessitat d’obtenir reaccions immediates fomenten un llenguatge més concís, però també menys matisat”, diu Aleksic.
A més, l’Algospeak i altres adaptacions lingüístiques en línia poden crear barreres d’accés per a aquelles persones que no estan familiaritzades amb aquestes noves formes d’expressió. Això pot excloure grups minoritaris o persones amb menys familiaritat amb les tecnologies digitals, accentuant les desigualtats socials.
Per Aleksic, és crucial desenvolupar una comprensió crítica del llenguatge digital i promoure un ús conscient i responsable de les xarxes socials. “Necessitem fomentar l’alfabetització mediàtica i capacitar els individus per discernir entre la informació veraç i la desinformació, així com per expressar-se de manera clara i efectiva, fins i tot dins de les limitacions de les plataformes digitals”, afirma.
En un món cada vegada més interconnectat, la protecció i la promoció de la diversitat lingüística són fonamentals per garantir una comunicació inclusiva i equitativa. L’anàlisi d’Adam Aleksic ens alerta sobre la necessitat d’adoptar una visió estratègica i sostenible de la nostra relació amb el llenguatge en l’era digital. Implica un compromís col·lectiu per cultivar espais de comunicació autèntics i significatius, fomentant un intercanvi d’idees que sigui respectuós, inclusiu i enriquidor per a tothom.
