Científics resolen el misteri del plàstic oceànic desaparegut, però estem tots en perill
Un equip internacional de científics ha resolt per fi un enigma que ha preocupat la comunitat científica durant anys: on va a parar tot el plàstic que arriba als oceans i sembla desaparèixer? La investigació, publicada recentment a la prestigiosa revista Nature, revela que una part significativa del plàstic es desintegra en nanopartícules, massa petites per ser filtrades pels sistemes de tractament d’aigua i que acaben impregnant els ecosistemes marins i terrestres.
La descoberta no és, precisament, motiu de celebració. Si bé abans es creia que gran part del plàstic acabava formant illes flotants o sedimentant al fons marí, aquesta nova evidència demostra que el problema és molt més insidiós i pervasive. Les nanopartícules de plàstic, a causa de la seva diminuta mida, poden ser ingerides per una àmplia varietat d’organismes, des del plàncton fins als grans mamífers marins, entrant així a la xarxa tròfica i potencialment arribant fins a nosaltres a través del consum d’aliments.
L’estudi també adverteix que aquestes nanopartícules poden actuar com a vectors de contaminants, adherint-se a substàncies tòxiques presents a l’aigua de mar i augmentant la seva concentració en els organismes que les ingereixen. Els efectes a llarg termini d’aquesta exposició constant al plàstic i als seus contaminants associats són encara desconeguts, però els investigadors alerten sobre el potencial risc per a la salut humana i la integritat dels ecosistemes.
La solució, segons els autors de l’estudi, no passa per retirar les nanopartícules ja presents als oceans – una tasca pràcticament impossible – sinó per atacar el problema a l’arrel: reduir dràsticament la producció i el consum de plàstic d’un sol ús. És imprescindible apostar per materials biodegradables i compostables, fomentar l’economia circular i implementar polítiques més estrictes en la gestió dels residus plàstics.
La investigació posa de manifest la urgent necessitat de replantejar la nostra relació amb el plàstic, apostant per un consum responsable i un model de producció que tingui en compte l’impacte ambiental a llarg termini. La salut dels oceans i, per extensió, la nostra pròpia supervivència depenen d’això. El repte és col·lectiu i requereix la implicació de governs, empreses i ciutadans. Només així podrem evitar que el que avui sembla un problema invisible es converteixi en una catàstrofe irreversible.
