Balears: Defensa dels drets lingüístics catalans a l’estiu: estratègies i reptes.

Balears: L’estiu i la Batalla per la Llengua

L’estiu, a les Balears, no és només sol i platja. També és temps de desempolsegar velles pancartes i afilar l’enginy. La defensa del català, especialment en àmbits com el turisme i l’administració, agafa un nou impuls amb l’arribada de les masses. I és que, entre el bullici i el perfum de protector solar, es cou una tensió constant.

La massificació turística, paradoxalment, posa a prova la resiliència de la llengua. Els establiments, sovint, aposten per la comoditat del castellà o l’anglès, obviant la llengua pròpia. Això, evidentment, genera urticària entre els qui veuen com la seva identitat es dilueix a la sorra.

Les estratègies són diverses. Des de campanyes de conscienciació fins a la denúncia pública d’infraccions lingüístiques. També hi ha qui opta per la via propositiva, oferint cursos de català per a treballadors del sector turístic o facilitant materials en català als visitants.

Però no tot és bufar i fer ampolles. Els reptes són considerablement espinosos. La manca de recursos, la passivitat de certes institucions i la poca sensibilitat d’alguns empresaris dificulten la tasca. A més, la polarització política, com passa arreu, no ajuda. El debat lingüístic, massa sovint, es converteix en un camp de batalla ideològic.

Malgrat tot, la lluita continua. Petites accions quotidianes, com parlar català a la botiga o exigir etiquetes en català als supermercats, sumen. I és que la supervivència d’una llengua, com la d’un ecosistema, depèn de la cura i l’atenció constants. L’estiu, doncs, és un recordatori anual d’aquesta responsabilitat col·lectiva. Un moment per sembrar, regar i esperar que la llengua, com les figueres, continuï donant fruit.

Secció per a aprenents de català

• Desempolsegar: Treure la pols. En aquest context, significa “treure del magatzem” o “reactivar” alguna cosa que estava guardada o oblidada.

• Afilar l’enginy: Aguditzar la intel·ligència o la capacitat de pensar de manera creativa.

• Urticària: Irritació de la pell que produeix picor. Metafòricament, fa referència a una reacció negativa o aversió a alguna cosa.

• Massificació turística: Concentració excessiva de turistes en un lloc determinat.

• Bufar i fer ampolles: Expressió idiomàtica que significa que alguna cosa és molt fàcil de fer. En aquest context, s’utilitza per negar que la tasca de defensar la llengua sigui senzilla.

• Espinós: Que presenta dificultats o problemes. Com una planta amb espines.

• Camp de batalla ideològic: Situació en què les discussions i els desacords es basen en diferències d’idees i creences polítiques.

• Sumen: Aporten, afegeixen valor o contribueixen a un objectiu comú.

• Responsabilitat col·lectiva: Obligació que comparteixen tots els membres d’un grup o societat de fer alguna cosa.

• Figueres: Arbres fruiters típics de la Mediterrània que donen figues. S’utilitzen com a metàfora de la fertilitat i la perseverança.

Gramàtica:

• El subjuntiu: En la frase “esperar que la llengua… continuï donant fruit,” s’utilitza el subjuntiu (“continuï”) perquè depèn del verb “esperar,” que expressa desig o incertesa.
• Pronoms febles: L’ús de pronoms febles com “es” a “es cou una tensió constant” pot ser difícil. En aquest cas, el “es” és un pronom reflexiu que indica que l’acció de “coure” recau sobre el subjecte (“una tensió”).