Catalunya: Froilà, quatre dies de festa i polèmica a Madrid

Froilà: Madrid, quatre dies de desbarat i ressaca

Madrid. No és la meva ciutat, que consti. Però hi vaig anar, obligada per circumstàncies familiars que millor no detallar (digueu-ne “contracte social” i feu com si fóssim Rousseau). I allà, com una mala herba en un jardí descuidat, vaig trobar-me amb el Froilà.

És un personatge. Un d’aquells que fan que un es pregunti si la selecció natural té errors flagrants. Quatre dies, em van dir, de festa. Quatre dies, vaig veure, de disbauxa. Bars plens a vessar, música de garatge sortint per cada escletxa, una olor persistent a perfum ranci i entrepans de calamars congelats. L’ambient, espès com la boira a Lleida al novembre.

I ell, al centre de tot, com un far mal calibrat. Rient fort, empaitant noies amb la gràcia d’un rinoceront a una botiga de porcellana, deixant un rastre de gotes vessades i mirades de desaprovació que podria alimentar una fàbrica de vinagre durant un any. No hi ha fotos, gràcies a Déu (o a qui sigui que vetlla per la meva reputació). Però l’eco de les seves proeses ha arribat fins a la cantonada més remota del carrer de la Paloma.

Un escàndol? Potser. Una demostració més que certs privilegis són com les males herbes: difícils d’eradicar? Segur. Un espectacle fastigós? Absolutament.

El pitjor de tot, a part de la inevitable ressaca moral i física que em va deixar l’experiència, és la sensació que, mentre ell s’ho passa bé a expenses de la contribució de tothom (fins i tot la meva), hi ha gent a qui no li arriba ni per al cafè de les vuit. I no parlo de cafè de Starbucks, eh? Parlo de cafè torrat i mòlt al calaix de la botiga de queviures de la cantonada.

Un desequilibri. Un sistema mal dissenyat on els recursos, en comptes de circular per alimentar la terra, s’acumulen en una claveguera. I la pudor arriba fins i tot a les ciutats que pensàvem netes.

En fi. Madrid. No és la meva ciutat. I per sort, el Froilà tampoc. Però la ressaca, ai la ressaca… aquesta em durarà dies.

Secció per a aprenents de català

• Desbarat: Desordre, confusió, situació caòtica.
• Ressaca: Conseqüències desagradables, físiques o morals, després d’un excés. Aquí s’utilitza tant literalment com figuradament.
• Consti: Que quedi clar, per deixar constància d’alguna cosa.
• Disbauxa: Vida de plaers i excessos.
• Empaitant: Perseguint, anant darrere d’algú o alguna cosa.
• Ranci: Es diu d’una olor forta i desagradable, de cosa que fa temps que està guardada. Aquí s’aplica a una manera de ser, conservadora i passada de moda.
• Claveguera: Conducte per on van les aigües residuals; fig., lloc on s’acumulen coses negatives.
• Queviures: Aliments bàsics, provisions.

Nota sobre la gramàtica:

• Ús de “en”: S’utilitza “en” com a pronom feble per substituir complements de lloc, quantitat o partitius. Per exemple: “Hi ha gent a qui no li arriba ni per al cafè de les vuit.” (No en tenen prou per al cafè).
• Condicional: L’ús de “podria” expressa probabilitat o hipòtesi (“deixant un rastre de mirades de desaprovació que podria alimentar una fàbrica de vinagre”).
• Pronoms febles: La combinació de “s’ho passa bé”, on “s’ho” és un pronom feble que indica que l’acció de passar-ho bé recau sobre la persona mateixa.