Catalunya: Shakira i De la Rúa es retroben en secret: motius del retrobament revelats.

Shakira i De la Rúa es retroben en secret: motius del retrobament revelats

Barcelona, matí de boira i ressaca. Una d’aquelles boires que s’enfilen pels carrers com gats despentinats i t’enganxen a la gola el gust del gin tònic de la nit anterior. De la Rúa, més encorbat del que recordava, esperava assegut a la cafeteria d’un hotel car de la Diagonal. Car, discret i amb la llum justa perquè no se t’arrugui la cara.

Shakira va arribar amb les ulleres de sol grosses, com si fos una espia de la Guerra Freda disfressada de celebritat. Semblava cansada, però amb aquesta cansada glamurosa de les que dormen poc i viuen molt. Se’l va mirar amb un aire entre la commiseració i el “què hi faig jo aquí”, que és el que posen les dones quan es retroben amb un ex a qui van estimar molt i ara… bé, ara només hi ha records i una demanda multimilionària a l’aire.

Van demanar cafès. Ell, descafeïnat. Ella, un tallat doble. Un senyal, potser, de qui porta el pes del món sobre les espatlles. No van parlar de l’època en què eren feliços. Per què haurien de fer-ho? El passat és terra cremada. Van parlar de negocis. D’inversions, més exactament.

Sembla ser que Shakira, amb la seva intuïció empresarial digna de Rockefeller amb faldilla, està buscant projectes sostenibles on invertir els seus guanys. Alguna cosa que deixi un llegat, que contribueixi a millorar el món, ja sabeu, tot això que diuen els famosos quan es fan grans i senten que els seus bitllets han de servir per alguna cosa més que per comprar cotxes de luxe.

I De la Rúa, resulta, coneix un projecte a la Garrotxa. Un projecte de cultiu regeneratiu, amb la terra com a protagonista, amb les persones com a cuidadores i amb un rendiment econòmic que promet ser, com a mínim, interessant. Una cosa de proximitat, de quilòmetre zero, d’aquelles que fan sentir bé a la teva consciència i que, a més, omplen la cartera.

Així que allà estaven, ella i ell, desenterrant vells rencors per sembrar, literalment, noves oportunitats. Una metàfora tan òbvia que faria les delícies d’un guionista de telenovel·la. Però la vida, com sempre, supera la ficció. I a la Garrotxa, amb una mica de sort, potser hi haurà patates i pèsols que cantaran millor que el “Waka Waka”. I potser, només potser, aquest cop Shakira invertirà en un amor que duri més que un single d’estiu.

Secció per a aprenents de català

Ressaca: Cefalea, malestar general després d’haver consumit alcohol en excés.
Enfilar: Pujar, escalar.
Despentinats: Amb els cabells desordenats.
Commiseració: Sentir compassió o pena per algú.
Terra cremada: En sentit figurat, situació irreparable o que ha causat molt de dany.
Guanys: Beneficis, diners que s’obtenen.
Rockefeller amb faldilla: Comparació per emfatitzar l’astúcia empresarial de Shakira amb la figura de John D. Rockefeller, un empresari molt ric.
Cultiu regeneratiu: Mètode d’agricultura que busca millorar la salut del sòl i la biodiversitat.
Garrotxa: Comarca catalana, coneguda pel seu paisatge volcànic i la seva activitat agrícola.
Sembrar: Escampar llavors per fer créixer plantes.

Gramàtica:

Pronoms febles: En frases com “se l’va mirar” i “te t’arrugui la cara”, els pronoms “se”, “l'” i “t'” són pronoms febles. S’utilitzen abans o després del verb i tenen diferents funcions: “se” pot ser reflexiu o impersonal; “l'” és un pronom complement directe; i “t'” és un pronom complement indirecte. El seu ús correcte és essencial per parlar català amb fluïdesa.
Ús del “hi”: En la frase “què hi faig jo aquí”, “hi” és un adverbi de lloc que substitueix un lloc ja esmentat (en aquest cas, la cafeteria). És com dir “què faig jo en aquest lloc aquí”.
Conjuncions: L’ús de conjuncions com “però”, “i”, “o”, “ja que” ajuda a connectar idees i construir frases més complexes. Presta atenció a com s’utilitzen per crear contrastos, addicions o alternatives en el text.