Infància de Gaza: una generació sense el gust de la fruita.

Infància de Gaza: una generació sense el gust de la fruita

A Gaza, el sol escalfa la terra i la pols s’enganxa a la pell. Però més enllà de la calor i la sequedat, hi ha una realitat més amarga: la infantesa robada. Els nens i nenes que creixen aquí, molts, no han tastat mai un mango dolç, una síndria refrescant o una magrana plena de suc. Per a ells, la fruita és un luxe, un record llunyà transmès per les paraules dels seus pares i avis.

La situació agrícola a Gaza és crítica. Les terres fèrtils, que abans oferien varietat de fruites i verdures, han estat erosionades pels conflictes, la salinització de l’aigua i les restriccions a l’importació de materials i equipaments agrícoles. Els pagesos lluiten per conrear, i la poca fruita que aconsegueixen produir sovint és massa cara per a la majoria de famílies.

“Abans, Gaza era un paradís de fruites”, recorda Fatima, una àvia de 70 anys que ha vist canviar el paisatge. “Teníem alvocats, dàtils, figues… Ara, els nens només coneixen les imatges dels llibres.”

Les conseqüències d’aquesta manca de fruita van més enllà del simple plaer gustatiu. La fruita és una font essencial de vitamines, minerals i fibra, nutrients crucials per al creixement i desenvolupament dels infants. La desnutrició infantil és un problema persistent a Gaza, i l’escassetat de fruita només l’agreuja.

Diverses organitzacions locals i internacionals treballen per pal·liar aquesta situació. Promouen tècniques de conreu resistents a la sequera i la salinització, distribueixen llavors i plantes a les famílies, i ofereixen formació als pagesos per millorar les seves pràctiques agrícoles. Aquests esforços se centren en la creació de sistemes més resilients i diversificats, que puguin assegurar la producció d’aliments nutritius a llarg termini.

Malgrat aquests esforços, el camí és llarg i ple d’obstacles. La situació política i econòmica a Gaza continua sent extremadament precària, i la necessitat d’un accés segur i sostenible als aliments és més urgent que mai. Perquè cada nen i nena de Gaza tingui l’oportunitat de tastar el gust dolç de la fruita, símbol de salut i esperança.

Secció per a aprenents de català

• Erosionades: Destruïdes gradualment, especialment per l’acció del vent o l’aigua. Exemple: Les muntanyes han estat erosionades pel vent i la pluja durant milers d’anys.
• Salinització: Procés pel qual la terra es torna salada. Exemple: La salinització de l’aigua fa que les terres siguin menys productives.
• Restriccions: Límits o prohibicions imposats a alguna cosa. Exemple: Hi ha restriccions a la importació de certs productes.
• Pal·liar: Alleugerir, suavitzar un problema. Exemple: Intentem pal·liar els efectes de la sequera.
• Resilients: Capaços de recuperar-se d’una situació difícil. Exemple: Aquestes plantes són molt resilients i poden sobreviure en condicions extremes.
• Diversificats: Fets de moltes formes diferents. Exemple: Un sistema diversificat és menys susceptible a les plagues.
• Precària: Inestable, insegura. Exemple: La situació econòmica és molt precària.
• Sequedat: Manca d’humitat. Exemple: A causa de la sequedat la collita es va perdre.
• Luxe: Cosa que no és imprescindible i que té un alt cost. Exemple: Per a alguns nens, un simple joc és un luxe.
• Conrear: Treballar la terra per sembrar i recol·lectar. Exemple: Aquesta tardor volem conrear patates.

Gramàtica:

• Preposicions: Fixeu-vos en l’ús de les preposicions “a” i “de”. Per exemple, “restriccions a l’importació” indica una limitació aplicada a l’acte d’importar, mentre que “manca de fruita” indica l’absència de fruita.
• Temps verbals: L’article combina el present (“el sol escalfa”, “els nens coneixen”) per descriure la situació actual, el passat (“era un paradís”, “teníem”) per evocar el passat i el condicional (“tindria l’oportunitat”) per expressar desitjos o probabilitats futures.
• Adjectius: L’article utilitza adjectius per descriure i qualificar substantius, com ara “terres fèrtils”, “mango dolç”, “situació precària”, la posició del adjectiu sol anar després del substantiu.