L’ombra de la història real rere l’èxit de “Hamilton”
“Hamilton”, el musical de Lin-Manuel Miranda, ha conquerit Broadway i arreu del món, captivant audiències amb la seva innovadora fusió de hip-hop i teatre musical per explicar la història d’Alexander Hamilton, un dels Pares Fundadors dels Estats Units. Però més enllà de les melodies enganxoses i les coreografies vibrants, hi ha una història real que, tot i ser celebrada, amaga complexitats i perspectives menys conegudes que mereixen una reflexió profunda.
El musical eleva la figura de Hamilton a l’estatus d’heroi, un immigrant que va ascendir a través del seu intel·lecte i determinació fins a convertir-se en una peça clau en la formació dels Estats Units. Se celebra la seva visió d’una nació forta i centralitzada, la seva contribució al sistema financer americà i la seva lluita per la independència. Tot això, per descomptat, és cert. Però eclipsa altres facetes de la seva vida i del context històric en què es va desenvolupar.
Una d’aquestes facetes és la seva relació amb l’esclavitud. Hamilton, tot i que va ser membre de la Societat Abolicionista de Nova York, mai va qüestionar fonamentalment el sistema esclavista com a tal. La seva pròpia família, tant la biològica com la política, va participar activament en el comerç i la propietat d’esclaus. Aquesta ambigüitat moral, tot i que reflecteix la complexitat de l’època, queda minimitzada en el musical, que tendeix a emfasitzar les seves accions anti-esclavistes sense aprofundir en les seves contradiccions.
Així mateix, la representació de la Revolució Americana com una lluita unificada per la llibertat omet la realitat d’una societat profundament dividida. Els nadius americans, desposseïts de les seves terres i privats dels seus drets, són pràcticament invisibles en la narrativa, una omissió que reflecteix la seva marginalització en la història oficial. De la mateixa manera, les dones, tot i ser presents en el musical a través de personatges com Eliza Hamilton i les germanes Schuyler, veuen el seu paper limitat a l’àmbit domèstic, sense reconèixer plenament les seves contribucions polítiques i socials.
“Hamilton”, per tant, és una obra d’art extraordinària, però també una interpretació subjectiva de la història. La seva popularitat ofereix una oportunitat única per a un diàleg més ric i complex sobre els fonaments de la democràcia americana, la seva relació amb l’esclavitud i la importància de reconèixer les veus silenciades del passat. Un veritable homenatge a la figura d’Hamilton no hauria de ser només una celebració acrítica del seu llegat, sinó una reflexió honesta sobre les llums i les ombres d’una època crucial per a la història mundial. Amb aquests coneixements podem construir un futur més equitatiu.
Secció per a aprenents de català
- Conquerit: Guanyat per la força o per l’encant. En aquest context, fa referència a l’èxit aclaparador del musical. Un sinònim podria ser “seduit”.
- Eclipsa: Amaga, fa que alguna cosa sigui menys visible o important. Un sinònim podria ser “emmascara”.
- Faceta: Cadascuna de les cares o aspectes d’alguna cosa. Un sinònim podria ser “aspecte”.
- Abolicionista: Relacionat amb el moviment que buscava abolir l’esclavitud. Una definició més llarga seria: “Persona que defensa l’abolició d’una pràctica, especialment l’esclavitud.”
- Ambigüitat: Situació o declaració que pot tenir més d’una interpretació. Un sinònim podria ser “indefinició”.
- Omet: Deixar de banda, no incloure. Un sinònim podria ser “ignorar”.
- Narrativa: Relat d’una història. Pot ser oral o escrita.
- Acrítica: Sense fer una anàlisi crítica, sense qüestionar. El contrari seria “crítica”.
- Llegat: Allò que una persona deixa després de la seva mort, ja sigui material o immaterial. Un exemple seria “el seu llegat intel·lectual”.
- Equitatiu: Just, que garanteix la igualtat d’oportunitats. El contrari seria “injust”.
Nota gramatical: L’ús de “que” en l’article és important. Per exemple, “la història real que, tot i ser celebrada…”. Aquest “que” és un pronom relatiu que introdueix una oració subordinada adjectiva, que complementa el substantiu “història real”. Aquest ús és molt comú en català i permet afegir informació addicional a un substantiu de manera concisa.