Recepta senzilla i nutritiva: croquetes de peix, patates al forn i pèsols frescos

Un banquet mariner a la catalana: croquetes de peix, patates al forn i pèsols frescos

Ah, la cuina catalana! Un mosaic de sabors on el mar i la terra s’abracen amb passió. Avui, us proposo una melodia gastronòmica que ens transporta a les costes rocoses i als camps verds: croquetes de peix casolanes, patates al forn perfectament cruixents i pèsols frescos com a petites joies esmeralda. Us asseguro que, amb uns ingredients de qualitat i una mica d’amor, crearem un plat que farà cantar les papil·les gustatives.

Comencem amb les estrelles de la funció: les croquetes de peix. Oblideu-vos d’aquelles croquetes industrials insípides i preparades amb farines barates. Nosaltres farem servir peix fresc, uns 400 grams, pot ser lluç, rap, o fins i tot bacallà dessalat. El bullirem suaument amb una mica de llorer i grans de pebre. Un cop cuit, l’esmicolem amb tendresa, sense presses, com un amant que acaricia la seva estimada. Mentrestant, preparem una beixamel cremosa, amb uns 50 grams de mantega, 50 grams de farina i mig litre de llet sencera. Que no hi hagi grumolls! Afegim el peix a la beixamel, rectifiquem de sal i pebre, i deixem refredar la massa a la nevera durant almenys dues hores. Després, formem les croquetes amb les mans, les passem per farina, ou batut i pa ratllat, i les fregim en abundant oli d’oliva verge extra fins que estiguin daurades i cruixents.

Per acompanyar aquestes croquetes divines, res millor que unes patates al forn. Escollim unes patates de bona qualitat, d’uns 750 grams, les pelem i les tallem a daus. Les posem en una safata de forn, les amanim amb oli d’oliva, sal, pebre, romaní fresc picat i uns alls aixafats. Les enfornem a 200 graus Celsius durant uns 30 minuts, fins que estiguin tendres per dins i cruixents per fora. Remenem-les de tant en tant perquè es daurin per tots els costats.

I per completar aquest festí, uns pèsols frescos. Si són de temporada, millor que millor. N’utilitzarem uns 300 grams. Els desembeinem amb cura, com si estiguéssim alliberant petites gemmes verdes. Els saltem en una paella amb una mica de mantega i ceba tendra picada durant uns pocs minuts, fins que estiguin tendres i brillants. Una mica de menta fresca picada al final els donarà un toc de frescor irresistible.

Servim les croquetes calentes, les patates al forn cruixents i els pèsols frescos fumants. Un raig de llimona a les croquetes i un got de vi blanc fresc i afruitat completaran aquesta experiència gastronòmica inoblidable. Gaudiu-ne!

Secció per a aprenents de català

• Esmeralda: D’un color verd intens, com la pedra preciosa anomenada esmeralda.
• Papil·les gustatives: Cèl·lules que tenim a la llengua i que ens permeten percebre els sabors. Exemple: Aquesta salsa estimula les papil·les gustatives.
• Lluç, rap, bacallà: Són noms de diferents tipus de peix. El lluç i el rap són peixos blancs, mentre que el bacallà és un peix salat que es dessala abans de cuinar-lo.
• Esmicolem: Desfer en trossos petits. Exemple: Esmicolem el pa per als ocells.
• Beixamel: Salsa blanca feta amb mantega, farina i llet. És un ingredient bàsic en moltes receptes, com les croquetes o la lasanya. Exemple: La beixamel de la meva mare és deliciosa.
• Rectifiquem: Ajustar la quantitat de sal o altres condiments per millorar el sabor. Exemple: Rectifiquem de sal la sopa abans de servir-la.
• Pa ratllat: Pa sec que s’ha ratllat fins a quedar en pols fina. S’utilitza per arrebossar aliments o per espessir salses.
• Daurades: Que tenen un color semblant a l’or. Exemple: Les torrades estan daurades i cruixents.
• Aixafats: Premsats o trinxats amb força. Exemple: He aixafat els alls amb el morter.
• Desembeinem: Treure els pèsols de la beina. La beina és la vaina que conté els pèsols.

Gramàtica:

En català, els verbs tenen conjugacions diferents segons el temps i la persona. En aquest article, s’han utilitzat principalment verbs en present i imperatiu.

• Present: S’utilitza per descriure accions que succeeixen en el moment en què es parla o accions habituals. Exemple: Us proposo una melodia gastronòmica.
• Imperatiu: S’utilitza per donar ordres o fer suggeriments. Exemple: Comencem amb les estrelles de la funció.

També és important fixar-se en l’ús dels articles definits (el, la, els, les) i indefinits (un, una, uns, unes), que concorden en gènere i nombre amb el substantiu que acompanyen. Exemple: Les croquetes, uns pèsols frescos.