L’escalf retrobat d’un estiu etern: Andurell revisita la memòria.

L’escalf retrobat d’un estiu etern: Andurell revisita la memòria

Per a aquells que creiem que el jardí és més que un espai verd, sinó un refugi on el temps s’esvaeix i la memòria floreix, la trobada amb els paisatges d’Andurell representa un retorn a les arrels. Com Margaret Roach explora la seva pròpia història a través del seu jardí a “A Way to Garden” (1998), Andurell ens convida a fer el mateix, però amb un accent clarament català.

Situat al cor de l’Empordà, Andurell és més que una masia restaurada; és un testimoni vivent de la història agrària de Catalunya. La pedra calcària, polida pel pas dels segles, i les teules envellides pel sol mediterrani expliquen històries de generacions que van llaurar aquesta terra.

La visita a Andurell, un espai d’agroturisme, com ensenyen tants altres projectes similars arreu del món, revela un diàleg constant entre el passat i el present. El celler, on antigament s’elaborava vi amb mètodes ancestrals, ara acull tastos que connecten els visitants amb la tradició vitivinícola de la regió. El molí d’oli, restaurat amb cura, ens recorda la importància de l’oli d’oliva a la dieta mediterrània, un element clau de la nostra identitat cultural.

Però és el jardí d’Andurell el que realment captura l’essència d’aquest espai. Plantes autòctones, com l’espígol i el romaní, s’entrellacen amb arbres fruiters, creant un mosaic de colors i aromes que evoquen els estius de la infància. La cura amb què s’ha preservat l’hort ens recorda la importància de l’autosuficiència i el respecte pel cicle natural de les estacions.

Passejar pels jardins d’Andurell és com fullejar un àlbum de fotos antic. Cada planta, cada pedra, cada racó ens transporta a un temps passat, on la vida era més lenta i senzilla. És un lloc on podem reconnectar amb les nostres arrels, reflexionar sobre el nostre present i imaginar un futur més sostenible.

Com explica Roach a “The Backyard Parables” (2013), el jardí és un espai de cura i contemplació. A Andurell, aquesta idea s’amplifica. No només es cuiden les plantes, sinó també la memòria col·lectiva d’un poble. No és només la natura la que es conrea, sinó també l’ànima.

En definitiva, Andurell no és només un lloc per visitar, sinó una experiència per viure. És un refugi on podem retrobar l’escalf d’un estiu etern, un lloc on la memòria floreix i la tradició es converteix en inspiració.

Secció per a aprenents de català

• Escalf: Sensació de calor agradable. Sinònim: calor.
• Llaurar: Preparar la terra per sembrar. És a dir, remoure-la i adobar-la.
• Autòctones: Plantes, animals o persones que són originàries d’un lloc.
• Espígol: Planta aromàtica de la família de la lavanda. És un arbust que fa flors de color lila.
• Arrels: En sentit figurat, els orígens d’una persona o d’una cultura.
• Masía: Construcció rural típica de Catalunya. Sol ser una casa gran amb terrenys de conreu.
• Celler: Lloc on s’elabora i es guarda el vi.
• Aromes: Olors agradables i intenses.
• Evocar: Portar un record o una imatge a la ment.
• Conrear: Cultivar la terra o cuidar les plantes.

Gramàtica:

• Passat simple (perfet simple) vs. passat perifràstic (va + infinitiu): A l’article s’utilitzen ambdós temps verbals per parlar del passat. El passat simple (per exemple, “va llaurar”) s’usa per accions puntuals i acabades en el passat. El passat perifràstic (per exemple, “va llaurar”) s’utilitza per expressar accions passades puntuals. El passat perifràstic també denota alguna cosa puntual passada i acabada, però en general el català modern tendeix a preferir el passat perifràstic.
• Pronoms relatius “que” i “on”: El pronom relatiu “que” s’utilitza per referir-se a coses o persones. El pronom relatiu “on” s’utilitza per referir-se a llocs. Per exemple: “el jardí que visitàvem” i “el lloc on s’elaborava el vi”.