Cat: ONG d’Arbúcies construeix un hospital maternoinfantil al Senegal per atendre milers de dones

Arbúcies, allà on la boira s’enganxa als plàtans i el fred et cala fins a l’os, sembla mentida que hi hagi gent capaç d’escalfar el món. L’ONG “Mans per Àfrica”, formada per una colla d’arbucencs convençuts, ha fet realitat un hospital maternoinfantil a Niakhar, Senegal. Niakhar, un nom que sona a res, allà on les criatures neixen en cabanes de fang i la mort ronda massa aviat.

La Montserrat, la cap pensant de tot plegat, em deia l’altre dia, mentre es bevia un tallat al bar de la plaça, que no hi havia gaire secret: “És qüestió d’escoltar. Escoltant els senegalesos, vam entendre què necessitaven de veritat. No volíem fer una cosa nostra, sinó quelcom que ells poguessin fer seu”. I és que la Montserrat, que de jove volia ser metgessa però va acabar fent de comptable al banc, té un do per entendre la gent.

L’hospital, construït amb materials locals i pensat per aprofitar al màxim la llum del sol i la ventilació natural, no és només un edifici. És un espai on les dones poden parir amb dignitat, on les criatures reben les primeres cures, on les infermeres i els metges locals aprenen i comparteixen coneixements. Un lloc, en definitiva, on la vida té una oportunitat.

Mentre passejava pels passadissos d’aquell edifici nou, sentia el batec de la vida. Els plors dels nadons, les rialles de les mares, les converses dels professionals sanitaris. I pensava en el contrast entre la fredor d’Arbúcies i la calidesa d’aquell espai. Entre la indiferència que tantes vegades ens paralitza i la generositat d’aquells arbucencs que han decidit posar les seves mans al servei dels altres.

La Montserrat, al bar, abans d’acomiadar-me, va emfatitzar: “No som salvadors. Només estem plantant una llavor. Esperem que floreixi.” Una llavor, penso jo, ben plantada i amb la terra ben llaurada. Una llavor que potser ens recorda a tots que, fins i tot en el món més fred, sempre hi ha lloc per a l’escalfor humana.

Secció per a aprenents de català

• Cala fins a l’os: Penetra profundament, fins al moll dels ossos. Una fredor molt intensa.
• Colla: Grup de persones.
• Cap pensant: La persona que lidera i organitza un projecte.
• Tallat: Cafè amb una mica de llet.
• Fer seu: Apropriar-se’n, sentir que és seu.
• Batec: Moviment rítmic, en aquest cas, el del cor i per extensió, el de la vida.
• Llaurada: Treballada, preparada per al cultiu.
• Cabanes de fang: Habitatges construïts amb fang, un material de construcció tradicional.
• Salut: En aquesta construcció, s’entén com “salut”. Exemple: “Saludem la seva perseverança”.
• ONG: Organització no governamental.

Gramàtica

• L’ús de la forma verbal “em deia” (imperfecte de subjuntiu) indica una acció repetida al passat.
• La diferència entre “escoltar” (acte de sentir) i “sentir” (percebre amb els sentits o experimentar una emoció) és important per comprendre el text.
• L’ús del pronom feble “hi” en expressions com “hi hagi gent” o “hi ha lloc” és característic del català.