Sucre amagat a la salsa de tomàquet, amaniments i pasta de dents

El sucre ocult a la salsa de tomàquet, amaniments i pasta de dents: un perill per a la salut?

Sovint, ens concentrem a evitar el sucre en els dolços i els postres, però ignorem que aquest compost es pot amagar en aliments i productes que consumim diàriament. La salsa de tomàquet, els amaniments per a amanides i, fins i tot, la pasta de dents, poden contenir quantitats sorprenents de sucre afegit, amb implicacions importants per a la nostra salut.

La presència de sucre en aquests productes no sempre és evident. En la salsa de tomàquet, per exemple, s’afegeix sucre per equilibrar l’acidesa del tomàquet i millorar-ne el gust. De manera similar, en els amaniments, el sucre s’utilitza per potenciar el sabor i actuar com a conservant. En la pasta de dents, el sucre pot contribuir a la textura i palatabilitat, tot i que el seu paper en la prevenció de la càries és inexistent i, de fet, pot ser contraproduent.

L’excés de sucre en la dieta, fins i tot el que prové de fonts ocultes, pot tenir efectes negatius sobre la salut. Pot contribuir a l’augment de pes, la càries dental, el risc de diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i altres problemes de salut. A més, el consum excessiu de sucre pot afectar negativament el nostre microbioma intestinal, la qual cosa pot tenir implicacions per a la nostra immunitat i benestar general.

Però, com podem protegir-nos d’aquest sucre ocult? La clau és l’atenció i la informació. Llegir les etiquetes nutricionals dels productes és essencial per identificar la presència de sucre afegit. Buscar termes com “sucre”, “xarop de blat de moro d’alta fructosa”, “dextrosa”, “sacarosa” o “maltosa” a la llista d’ingredients ens pot alertar sobre la presència d’aquest compost. Optar per productes amb menys sucre afegit o fer la nostra pròpia salsa de tomàquet i amaniments a casa amb ingredients frescos i naturals són altres maneres efectives de reduir la nostra ingesta de sucre. En el cas de la pasta de dents, hi ha alternatives sense sucre i amb fluor que compleixen la funció de netejar i protegir les dents.

En definitiva, ser conscients de la presència de sucre ocult en aliments i productes d’ús quotidià és el primer pas per prendre decisions informades i protegir la nostra salut a llarg termini. No es tracta d’eliminar completament el sucre de la nostra dieta, sinó de ser conscients de les fonts ocultes i de moderar-ne el consum. La salut, en molts aspectes, comença amb la informació i la moderació.

Secció per a aprenents de català

• Compost: Substància formada per dos o més elements units químicament.
• Palatabilitat: Qualitat d’un aliment que el fa agradable al paladar.
• Microbioma intestinal: Conjunt de microorganismes que viuen al nostre intestí.
• Immunitat: Capacitat del cos per defensar-se contra les infeccions.
• Benestar: Estat de satisfacció i salut física i mental.
• Ingesta: Quantitat d’un aliment o substància que es consumeix.
• Dextrosa, sacarosa, maltosa: Tipus de sucre.
• Atenció: Capacitat de prestar atenció i estar alerta.
• Acidesa: Qualitat d’una substància àcida.
• Contraproduent: Que té l’efecte contrari al desitjat.

Gramàtica:

• Ús de “es” reflexiu: En frases com “ens concentrem”, “s’afegeix sucre”, “s’utilitza sucre”, “ens pot alertar” el pronom “es” indica una acció reflexiva (que recau sobre el subjecte) o impersonal (que no té un subjecte específic).
• Construccions passives: Frases com “el sucre s’afegeix” o “el sucre s’utilitza” són exemples de construccions passives, on el subjecte (el sucre) rep l’acció en lloc de realitzar-la.
• Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza en oracions subordinades que expressen dubte, desig, possibilitat o necessitat. Exemples: “tot i que el seu paper sigui inexistent”, “per tal que compleixin la funció de netejar”.