Cat: Israel adverteix Barcelona per la suspensió de relacions amb Tel Aviv

Israel adverteix Barcelona per la suspensió de relacions amb Tel Aviv

La vaig llegir al Haaretz, evidentment. I vaig pensar, “vinga, home, ara!”. Ja se sap que quan una es pensa que ja ho ha vist tot, sempre surt algú amb ganes de demostrar el contrari. Israel, enfadat com un mussol perquè Barcelona ha suspès temporalment les relacions amb Tel Aviv, adverteix. Adverteix què, exactament? Que ens envien un exèrcit de mosquits? Que ens bombardegen amb pa amb tomàquet ranci? Que ens prohibiran el falafel?

No. L’advertència, com totes les advertències que venen d’allà, és més subtil, més carregada d’amenaça implícita. Que això “perjudicarà” les relacions, diuen. Perjudicarà. Com si fins ara fóssim íntims amics, compartint sopars romàntics a la Barceloneta i intercanviant receptes de hummus.

Colau, entenc que volia fer un gest. Un gest de protesta, de solidaritat. Els gestos, ja se sap, a vegades fan mal. A vegades, fins i tot, tenen conseqüències. Però és que què havia de fer, la dona? Continuar fent com si res, mentre a l’altra banda del Mediterrani… En fi.

Els israelians, per la seva banda, diuen que estan “decebuts”. Decebuts! Com si Barcelona els hagués fallat en un concurs de playback a Eurovisió.

A mi, tot plegat, em fa pensar que potser, només potser, al món li falta una mica menys de diplomàcia i una mica més de sentit comú. Una mica menys d’amenaces velades i una mica més de pa amb tomàquet de veritat. I sobretot, menys mosquits. Que amb la calor que fa, ja tenim prou problemes.

Secció per a aprenents de català

Glossari:

• Vinga, home, ara!: Expressió d’incredulitat o sarcasme. Equivalent a “Mira, tu!” o “No em diguis!”.
• Mussol: Una au nocturna. En aquest context, s’utilitza per indicar que algú està enfadat i amb el ceño fruncido.
• Ranci: Passat, estancat, que ha perdut frescor. En aquest context, vol dir que el pa amb tomàquet no seria bo.
• Falafel: Una menja feta amb cigrons o faves mòltes, típic de la cuina d’Orient Mitjà.
• Hummus: Crema de cigrons amb oli d’oliva, suc de llimona, tahina i all.
• Decebuts: Desil·lusionats, que esperaven una altra cosa.
• Playback: Simulació d’una actuació cantant o tocant un instrument amb una gravació prereproduïda.
• Ceño fruncido: el gesto de enfadarce.

Gramàtica:

• “La vaig llegir al Haaretz“: La forma “vaig llegir” és el passat simple del verb “llegir”. El pronom “la” es refereix a la notícia. L’ús de “al” és la contracció de “a el”.
• Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza després de verbs o expressions que expressen dubte, desig, o necessitat. Per exemple, en la frase “potser, només potser, al món li falta una mica menys de diplomàcia“, el verb “falta” podria anar en subjuntiu (“faltés”) per emfasitzar la incertesa.
• L’ús del pronom feble “en”: Per exemple, “tenim prou problemes”. Aquest pronom pot reemplaçar un complement introduit per la preposició “de” (ex: “tenim problemes de calor” -> “en tenim”).
• Formació del perfet perifràstic (anar + infinitiu): Per expressar accions futures, a vegades s’utilitza el perfet perifràstic (anar + infinitiu). Per exemple, “què havia de fer la dona?” és equivalent a “què feia la dona?” o “què volia fer la dona?”.