Cat: Hotels catalans superen rècords al juliol amb afluència massiva de turistes

Els hotels catalans fan l’agost al juliol: l’estampida turística desborda previsions

L’olor a crema solar barata i sangria de garrafa impregnava l’ambient. Un ambient que, confesso, a mi em posava nerviosa. Aquests dies de juliol, obrint el balcó, en lloc de sentir la remor de les onades, sentia el refregit d’idiomes indesxifrables i el xivarri de les manades. Els hotels, plens a vessar. La meva tieta, que regenta un hostal a la Costa Brava, em deia: “Nena, això no ho havia vist mai. Ni amb Franco”. I la tieta, que ja va néixer amb les ulleres de sol posades i el barret de palla, té una perspectiva que va més enllà del meu abast.

I és que, segons les xifres, els hotels catalans han batut tots els rècords durant el mes de juliol. Una allau de turistes, desbordant totes les previsions. Això, per una banda, vol dir ingressos. Molts ingressos. I això sempre està bé, que els diners, com les algues, no s’han d’acumular. Però, per l’altra banda, vol dir un estrès considerable per a l’ecosistema local. Més aigua, més residus, més energia consumida. I, al final, em pregunto si el preu a pagar per aquest èxit turístic no és massa alt.

Perquè, és clar, els lloguers s’han posat pels núvols. Trobar un pis decent per viure s’ha convertit en missió impossible. El paisatge, lentament però inexorablement, es va transformant en un parc temàtic gegantí, on tot està dissenyat per complaure el paladar del visitant foraster. I els que som d’aquí, on anem a parar?

A vegades, quan veig els turistes fent cua per entrar a la Sagrada Família, o amuntegant-se a la Barceloneta com sardines en llauna, em venen ganes de posar-me a cridar: “Marxeu, que ens esteu ofegant!” Però després em dic que no, que ells no en tenen la culpa. Que la culpa és d’aquells que han convertit Catalunya en un producte de consum massiu. D’aquells que han venut la nostra identitat a canvi d’uns quants euros més. I al final, em quedo callada, em bevo un got de vi blanc fresquet i miro el mar. Esperant que demà faci menys calor. Perquè, amb aquesta calor, fins i tot les sardanes em fan suar.

Secció per a aprenents de català

Glossari:

• L’estampida: Una fugida massiva, generalment causada pel pànic. També pot referir-se a una afluència sobtada i massiva de gent.
• Refregit: Barreja confusa de sons, especialment de veus i llengües.
• Xivarri: Soroll fort i desordenat produït per un grup de gent.
• Plens a vessar: Completament plens, sense espai per a més.
• Allau: Afluència sobtada i massiva de persones o coses.
• Posar-se pels núvols: Augmentar enormement, especialment en referència als preus.
• Foraster/a: Persona que no és d’un lloc concret, estranger/a.
• Amuntegar-se: Aplegar-se o acumular-se en gran quantitat i desordenadament.
• Sardanes: Ball tradicional català.

Gramàtica:

• Ús del passat simple (“va batre”): En català, el passat simple (“va batre”) s’utilitza per a accions completades en el passat, sovint en contextos formals o literaris. En el llenguatge col·loquial, sovint s’utilitza el passat perifràstic (“va anar a ballar”) en el seu lloc.
• Pronoms febles: El català utilitza pronoms febles (“em”, “et”, “el”, “la”, “li”, “ens”, “us”, “els”, “les”, “en”, “hi”) que s’adjunten al verb. La seva posició respecte al verb depèn de si el verb està en forma conjugada o en forma d’infinitiu, gerundi o imperatiu. Per exemple: “em dic” (em dic, literalment “a mi dic”), “bevo un got” (“me’l bevo”, me + el + bevo, “me lo bevo”).
• Us de l’article definit davant els noms propis: En català, és comú utilitzar l’article definit davant els noms propis de persona, especialment en contextos informals. Per exemple: “La tieta”, “El Quim”.