Cat: Figueres: Advocats denuncien la saturació del torn d’ofici d’estrangeria.

A Figueres, fa una calor que espanta les sargantanes. I no només les sargantanes estan espantades. També els advocats del torn d’ofici d’estrangeria. Em vaig creuar amb la Carme, que fa anys que hi és, i m’explicava que la situació és insostenible. “Ens arriben casos a cabassos,” em deia, amb la veu mig afònica per haver discutit tota la tarda amb un funcionari que semblava tret d’un quadre cubista.

El problema, m’explicava mentre ens refugiavèm sota un tendal que deixava passar més sol que ombra, és que els recursos no donen l’abast. La gent arriba amb un munt de problemes, papers que no quadren, llengües que no entenem, i la burocràcia, ai la burocràcia, és com un laberint dissenyat per un sadista. Dius que no hi ha diners, que ja saps que hi ha molts problemes, i ella fa cara de no haver-hi res a veure amb la situació.

“I la pitjor part?” vaig preguntar, mentre intentava no trepitjar el gos xarnego que dormia als seus peus. “Que la gent es pensa que som màquines,” va respondre. “Que els podem resoldre la vida amb un parell de trucades. Però no som mags. Som advocats, amb problemes nostres, amb factures a pagar i amb la mateixa necessitat de vacances que tothom.”

Vaig marxar pensant en tot plegat. En la calor, en la Carme, en els laberints burocràtics i en la gent que arriba aquí buscant un futur millor i es troba amb un embolic que ni la Gioconda sabria desfer. I pensant que potser, només potser, hauríem de començar a replantejar-nos certes coses. Perquè sinó, a la llarga, la que acabarà espantada seré jo. I les sargantanes. I tots plegats.

Secció per a aprenents de català

• Sargantanes: Llangardaixos.
• Torn d’ofici: Servei d’advocats públics que ofereixen assistència jurídica gratuïta a aquelles persones que no poden pagar un advocat privat.
• A cabassos: En gran quantitat, abundància. Procedeix de la paraula “cabas”, que és un cistell gran.
• Afònica: Sense veu o amb la veu molt baixa.
• Que no donen l’abast: Que no són suficients, que no arriben.
• Xarnego: Terme col·loquial, a vegades pejoratiu, per referir-se a un gos mestís o de raça indefinida.
• Embolic: Confusió, problema complicat.
• Gioconda: Nom català per “La Gioconda”, pintura de Leonardo da Vinci.
• Sinó: Contracció de “si no”. Aquest “sinó” s’utilitza per expressar una condició negativa. Per exemple: “Si no plou, anirem a la platja.”

Gramàtica:

• “Ens arriben casos a cabassos”: L’estructura “Ens… a cabassos” és una forma de posar èmfasi en la quantitat de casos. “Ens arriben molts casos” seria una expressió més neutra. La preposició “a” indica la manera en que arriben.
• Ús del passat perfet simple (“vaig marxar”): El passat perfet simple (marxí, marxares, marxà, marxàrem, marxàreu, marxaren) s’utilitza per expressar accions puntuals i acabades al passat. Aquests són esdeveniments clau que fan avançar la història. En canvi, l’imperfet (“marxava”) descriuria una acció inacabada o un estat al passat, un context.