Cat: Estat precari dels boscos catalans: la sequera persistent agreuja la situació

Estat precari dels boscos catalans: la sequera persistent agreuja la situació

Mira, el bosc, amb aquestes fulles que fan soroll de paper de vidre a cada ventada, sembla més aviat una postal antiga descolorida. Abans, quan plovia, t’hi perdies sense voler, tant de verd que hi havia. Ara et perds igual, però perquè tot sembla igualment groguenc, com una fotografia de família que ha estat massa temps al sol.

I no és que abans les coses fossin una meravella, eh? Que els incendis ja ens han demostrat que el foc se’ns estima més del que ens pensem. Però ara, la sequera. Quin malnom li posaríem, a la sequera? La Taca, la Xemeneia, la Resseca? No importa, perquè el que importa és que ens està assecant l’ànima, a més dels arbres.

Els pagesos, esclar, en saben molt. “Ja no sabem què plantar”, em deia l’altre dia la Montserrat, la del Mas Rosselló, mentre em servia un got de vi negre que sabia a sang d’arbre malalt. I jo, què li podia dir? Que escric articles? Que faig dibuixets amb plantes que semblen cares? De res serveix, quan veus els ametllers que es rendeixen abans d’hora, les alzines fent un trist espectacle de supervivència.

I els polítics, ai, els polítics. Declaracions, com sempre. Reunions, com sempre. Diners per aquí, assessoraments per allà. Però la pluja, la pluja no l’aconsegueixen ells. La pluja, si ve, és un miracle, i jo ja fa temps que he deixat de creure en miracles, que el meu sant preferit em va deixar tirada fa molts anys.

Al final, un pensa si tot això no és una mena de càstig. Una venjança de la natura per tot el que li hem fet. I potser té raó. Potser ens mereixem aquest bosc de paper, aquest silenci esgarrifós, aquesta amenaça constant de les flames. Però jo, per si de cas, cada cop que plou, encara que siguin quatre gotes, surto al carrer i miro amunt. No sigui que, per una vegada, el cel tingui pietat de nosaltres.

Secció per a aprenents de català

• Ventada: Ràfega forta de vent. En castellà: ráfaga.
• Paper de vidre: Paper amb un material abrasiu que s’utilitza per polir o raspar. En castellà: papel de lija.
• Sequera: Període prolongat de temps sec, sense pluja. En castellà: sequía.
• Malnom: Nom que es posa a algú de forma familiar o afectuosa, o bé pejorativa. En castellà: apodo.
• Assecant: Acció d’extreure la humitat. En castellà: secando.
• Pagesos: Persona que conrea la terra. En castellà: campesinos.
• Rendre’s: Deixar de lluitar o intentar fer alguna cosa. En castellà: rendirse.
• Alzines: Tipus d’arbre, arbre de fulla perenne característic de la regió mediterrània. En castellà: encinas.
• Esgarrifós: Que causa esgarrifances o por. En castellà: escalofriante.
• Pietat: Sentiment de compassió i pena davant el sofriment aliè. En castellà: piedad.

Nota sobre la gramàtica:

Fixeu-vos en l’ús del pronom feble “en” en frases com “en saben molt”. Aquest pronom substitueix un complement introduït per la preposició “de”. En aquest cas, “en saben molt d’això“, on “això” es refereix a la sequera. És un recurs molt comú en català i pot costar una mica al principi, però amb la pràctica es fa natural. També és important la utilització del perfet perifràstic “he deixat de creure”, en comptes de l’ús del perfet simple.