Cat: Girona i Google pacten canvis en les rutes de navegació per protegir el Barri Vell

Girona i Google reformulen les navegacions. El Barri Vell respira.

De fet, respirar és un dir. Des que el senyor de la botiga de les espelmes es queixava que cada dos per tres un autocar amb matrícula francesa li fotia la persiana, la cosa anava de mal borràs. Google, que se suposa que sap on cauen les coses, portava turistes directament a la boca del llop, o millor dit, a la cantonada estreta on qualsevol vehicle de més de sis places sembla un elefant en una botiga de porcellana.

Al principi, ningú no en va fer cas. Els del Google són d’aquí dalt, pensaven, i no saben que a Girona, a la plaça del Vi, hi ha un revolt que et pot amargar el vermut. Però les queixes van anar creixent com la mala herba i, finalment, algú va alçar la veu. I no va ser només per l’espetec de les persianes metàl·liques, ni per la desesperació dels veïns amb les façanes esgarrinxades. Era quelcom més profund. Era la sensació que la ciutat, la Girona de tota la vida, s’estava ofegant lentament, sepultada per un allau de rutes digitals que no tenien ni idea de la seva ànima, de les seves arrugues.

Ara, diuen, hi ha pacte. Que Google ha promès recalcular els camins. Que els autobusos desorientats deixaran de buscar el carrer estret on mai no haurien d’haver estat. Que el Barri Vell podrà tornar a sospirar, no gaire, però amb una mica més d’aire fresc.

Ja veurem. Jo no me’n refio gaire d’aquests del Google. Em recorden aquell ex que deia que canviaria i al final sempre acabava fent la mateixa cara de pomes agres. Però potser, només potser, aquesta vegada sigui diferent. Potser, per fi, algú hagi entès que un mapa, per ser útil de veritat, ha de tenir en compte les històries que hi ha darrere les pedres, les llegendes que s’amaguen en els carrerons. Potser, fins i tot, aprenguin que a Girona, a més de monuments, hi ha persones que volen viure tranquiles, sense que un autocar els aparqui al mig del menjador cada matí.

I jo, que volen que els digui, estic desitjant que el senyor de les espelmes em convidi a un got de vi si es compleix la promesa. Perquè, per a mi, la millor manera de celebrar una bona notícia és brindant amb algú que s’ho mereix.

Secció per a aprenents de català

Mal borràs: Expressió que significa que alguna cosa va malament, que la situació és desfavorable. Ex: “La cosa anava de mal borràs” vol dir que la situació anava empitjorant.

Cauen les coses: On estan les coses. Ex: “Que sap on cauen les coses” vol dir que sap on són les coses, que té coneixement de la situació geogràfica.

Amargar el vermut: Una situació o fet que et posa de mal humor i et fa gaudir menys del moment, especialment durant l’hora del vermut.

Alçar la veu: Protestar, expressar una queixa de manera enèrgica.

Sepultada: Coberta, enterrada. En aquest context, significa que la ciutat està sent aclaparat.

Refio: Confio. “No me’n refio gaire” vol dir que no confio gaire.

Cara de pomes agres: Expressió que descriu algú amb una expressió facial desagradable, amargada o de mal humor.

Carrerons: Diminutiu de carrer. Carrers estrets i petits.

Que volen que els digui: Una expressió que s’utilitza per introduir una opinió o reacció personal. Seria com “Què voleu que us digui?”

Brindant: Celebrar amb una beguda, alçant les copes i fent un brindis.

Gramàtica:

• Pronoms febles: “me’n refio”, “no en va fer cas”. Els pronoms febles són petits mots que substitueixen un complement i tenen una posició fixa abans o després del verb.
• Perífrasis verbals: “anava creixent”, “s’estava ofegant”. Combinacions de verbs que expressen aspectes temporals o modals del verb principal.
• Ús del subjuntiu: “hagi entès”, “aparqui”. S’utilitza el subjuntiu en clàusules subordinades que expressen dubte, desig o possibilitat.