Cat: Correus Atura Temporalment l’Enviament de Paquets Econòmics als EUA i Puerto Rico

Correus Atura Temporalment l’Enviament de Paquets Econòmics als EUA i Puerto Rico

Doncs bé, ho dic jo que soc la Maria de Cal Pilé, que l’altre dia vaig anar a la finestreta dels correus de la plaça, amb un paquetet per a l’Esther, la meva neboda que viu a Nova York, i em van fotre un cop de puny que quasi caic d’esquena. Que no, Maria, que no es pot enviar, em diu la noia, amb aquella cara de qui ja ha vist massa coses a la vida. “Com que no es pot enviar?”, li dic jo, “si l’Esther em demana oli d’oliva i botifarra des que va anar a viure allà!”. Em mira com si fos una marciana. “Als Estats Units i a Puerto Rico, els paquets econòmics, ja no”.

Vaig insistir, és clar. Que si la meva neboda viu allà, que si necessita els productes de la terra, que si l’avi els en menjava cada dia. Res. La noia, impertèrrita, em va dir que era una ordre, que problemes amb l’aduana, que nosequè de la capacitat de processament dels paquets. Una burocràcia kafkiana, vaja. Em vaig sentir com si estigués en una pel·lícula d’aquelles d’espies, on tot és confús i ningú no t’explica la veritat.

I jo pensant, ara què farà l’Esther sense el seu oli i la seva botifarra? Hauré de buscar una altra manera. Potser la meva cosina, la que viu a Miami, em podria fer el favor de rebre el paquet i enviar-l’hi ella. Ja em veig fent combinacions inversemblants, com si estigués jugant al Tetris amb paquets i fronteres.

Mentrestant, a casa, la botifarra esperant i l’oli d’oliva en el seu pot de vidre, com dos amics exiliats. I jo, mare meva, pensant que els correus, en comptes d’apropar-nos, a vegades només saben posar-nos traves. I em pregunto, què caram ha passat amb aquell món on una podia enviar un paquetet amb carinyo i saber que arribaria a les mans de qui més estimes? Sembla que s’hagi perdut per sempre, entre tantes lleis i tants protocols. Una llàstima, dic jo. Una llàstima molt gran.

Secció per a aprenents de català

• Fotre un cop de puny: Literalment, “donar un cop de puny”. En aquest context, significa “donar una mala notícia” o “decebre”. Exemple: Que m’hagin suspès l’examen de català em va fotre un cop de puny.
• Nosequè: Abreviatura de “no sé què”, utilitzat per indicar que no se sap amb exactitud de què es parla o que es vol evitar donar detalls. Exemple: Em va dir que hi havia nosequè de problemes amb l’ordinador.
• Inversemblants: Que semblen poc probables o irreals. Exemple: Les seves excuses eren tan inversemblants que ningú no el va creure.
• Traves: Obstacles, dificultats. Exemple: Sempre ens posen traves per fer qualsevol cosa.
• Caram: Expressió d’estranyesa, sorpresa o disgust. Exemple: Caram, quin embolic!
• D’aduana: Relatiu a la duana, l’oficina de control de mercaderies que entren o surten d’un país.
• Impertèrrita: Que no es pertorba o emociona davant de res.
• Kafkiana: Que recorda l’atmosfera opressiva i absurda de les obres de Franz Kafka.
• Finestreta: Taquilla. Exemple: He d’anar a la finestreta a recollir el meu paquet.
• D’esquena: Cap enrera, de manera que la part posterior del cos queda a la vista.

Gramàtica

• Ús de “que” en oracions subordinades: El català fa servir “que” per introduir moltes oracions subordinades, com en “ho dic jo que soc la Maria de Cal Pilé” o “em diu la noia, amb aquella cara de qui ja ha vist massa coses a la vida.”
• Pronoms febles: “Em va fotre un cop de puny” utilitza el pronom feble “em”, que indica que l’acció (fotre un cop de puny) afecta a la persona que parla. Els pronoms febles en català tenen posicions específiques respecte al verb.
• Diminutius: L’ús de diminutius com “paquetet” expressa afecte o intenta restar importància a l’objecte.