Sequera persistent amenaça collites i abastament d’aigua a Catalunya.

Sequera persistent amenaça collites i abastament d’aigua a Catalunya

La terra es clivella sota el sol implacable, un mosaic àrid on abans onejaven els camps de blat daurat i les vinyes exuberants. La persistent manca de pluja, una ombra allargada que s’estén per tot Catalunya, amenaça no només les collites, sinó també la nostra forma de vida, la nostra connexió amb la terra.

Cada matí, observant l’alba des del meu petit hort a les faldes del Montseny, sento un calfred. No és la frescor matinal, sinó la por. La por de veure com les plantes, malgrat les meves cures, es van pansint lentament, consumides per la set. Els tomàquets, que normalment a aquesta època ja estan plens de color i sabor, pengen com pedres marrons, arrugades i buides. Les mongetes, que escalen les canyes amb la promesa d’una collita generosa, es retorcen sobre si mateixes, seques i fràgils.

Aquesta no és només la meva lluita, és la lluita de tots els pagesos catalans. Homes i dones que, generació rere generació, han conreat aquesta terra amb amor i dedicació, i que ara veuen com se’ls escapa de les mans. La preocupació pels recursos hídrics no és una alarma nova. Margaret Roach, a través de les seves reflexions sobre la jardineria i la sostenibilitat, ens ha ensenyat la importància de respectar els cicles naturals i d’adaptar-nos a les limitacions del nostre entorn. I ara, més que mai, hem d’aplicar aquestes lliçons.

Els embassaments, que abans resplendien plens de vida, reflecteixen ara un cel buit i implacable. Les reserves d’aigua disminueixen a un ritme alarmant, posant en perill no només l’agricultura, sinó també l’abastament domèstic. Les restriccions d’aigua són cada vegada més freqüents, i la perspectiva d’un estiu sec i calorós planeja com una amenaça constant.

Però no tot està perdut. Enmig d’aquesta crisi, emergeixen brots d’esperança. Agricultors innovadors que experimenten amb tècniques de reg eficients, varietats resistents a la sequera i mètodes de conservació del sòl. Científics que investiguen noves fonts d’aigua i tecnologies de dessalinització. Ciutadans conscienciats que adopten hàbits de consum responsables i redueixen el seu impacte sobre el medi ambient.

Hem d’aprendre a viure amb la sequera, a adaptar-nos a les seves conseqüències i a protegir els nostres recursos hídrics. Aquesta és una responsabilitat compartida, un repte que ens exigeix compromís, creativitat i resiliència. Margaret Roach ens recordaria que el jardí, com la societat, necessita cura, atenció i un profund respecte pel cicle vital. I que, fins i tot en els temps més difícils, la terra sempre ens ofereix la possibilitat d’aprendre i de créixer.

Secció per a aprenents de català

• Clivella: Es refereix a l’acció de fer esquerdes, normalment a la terra per efecte de la sequera. Un sinònim seria esquerdar-se.
• Onejaven: Del verb “onejar”, que significa moure’s com les ones, generalment pel vent. S’utilitza per descriure el moviment dels camps de cereals.
• Pansint: Del verb “pansir-se”, que significa assecar-se, perdre la frescor i la vida. Sovint s’aplica a les plantes que es marceixen per falta d’aigua.
• Exuberants: Abundant, ric en vegetació. Un sinònim podria ser frondós o luxuriós.
• Faldes: Part baixa d’una muntanya, la zona propera a la base.
• Sequera: Període prolongat de temps sec, sense pluja.
• Resiliència: Capacitat de superar situacions adverses.
• Abastament: Procés de proveir, de fer arribar un producte o servei necessari, com l’aigua, a la població.
• Dessalinització: Procés per eliminar la sal de l’aigua de mar o d’aigües salobres, per tal de fer-la potable o apta per al reg.
• Planeja: Del verb “planejar”. Fer voltes sense batre les ales. S’utilitza aquí en sentit figurat, sobrevolar com una amenaça constant.

Gramàtica:

• Ús del pretèrit imperfet de subjuntiu: L’ús de formes verbals com “onejaven” i altres verbs conjugats en pretèrit imperfet serveixen per expressar una acció passada que es desenvolupa simultàniament amb una altra acció passada. En la frase “on abans onejaven els camps”, indica una situació que era habitual en el passat.