Cat: Tensió a Barcelona: Protesta de socorristes durant la compareixença sobre la vaga

Tensió a Barcelona: Protesta de socorristes durant la compareixença sobre la vaga

La sala era plena. De periodistes, evidentment, amb les seves càmeres i els seus blocs de notes. Però també de tensió, una mena de boira densa i freda que s’enganxava a la roba. Era la compareixença de la regidora d’Esports sobre la vaga dels socorristes. Un tema que, per dir-ho suaument, estava posant la ciutat més nerviosa que un hàmster en una centrifugadora.

La regidora va començar a parlar amb el seu to pausat i professional, explicant xifres, protocols i bones intencions. Jo gairebé badallava. Ja m’ho sabia tot. El mateix discurs de sempre. Però llavors, enmig d’una frase sobre la “voluntat de diàleg”, va passar.

Un grup de socorristes, vestits amb els seus uniformes grocs i vermells, es van alçar al fons de la sala. No cridaven, no insultaven. Simplement es van alçar i van desplegar una pancarta que deia: “Salvar vides no és un negoci”.

El silenci va ser instantani. Només se sentia el clic insistent de les càmeres. La regidora, que no havia perdut el somriure, va fer un gest a un dels seus assessors, que es va acostar a ella i li va xiuxiuejar alguna cosa a l’orella.

Ella va assentir i, sense perdre la compostura, va dir: “Entenc la seva preocupació. I vull assegurar-los que la nostra prioritat és la seguretat dels ciutadans.”

Però els socorristes no van baixar la pancarta. I l’ambient, en lloc de relaxar-se, es va tornar més carregat. Era com si l’aire s’hagués solidificat. Podies sentir la frustració, la ràbia continguda, el sentiment d’injustícia. I, per sota de tot, una pregunta persistent: qui, realment, vetlla per les vides a les nostres platges?

Jo vaig agafar la meva bossa i vaig marxar. No calia ser cap expert per saber que allò no s’arreglaria amb declaracions pomposes ni promeses buides. No. Aquella tensió necessitava alguna cosa més. Potser una bona tempesta. O potser, simplement, que algú escoltés.

Secció per a aprenents de català

• Socorristes: Persones encarregades de la seguretat dels banyistes a les platges i piscines. En castellà, “socorristas”.
• Compareixença: Acte en què una persona, generalment un representant públic, compareix davant d’un públic o una comissió per donar explicacions o respostes. En castellà, “comparecencia”.
• Vaga: Interrupció col·lectiva del treball per part dels treballadors com a forma de protesta. En castellà, “huelga”.
• Regidora: Membre d’un ajuntament. En castellà, “concejala”.
• Hàmster en una centrifugadora: Expressió figurativa que descriu una situació d’agitació i estrès intens.
• Xiuxiuejar: Parlar en veu molt baixa, a prop de l’orella d’algú. En castellà, “susurrar”.
• Compostura: Actitud de calma i control en una situació difícil. En castellà, “compostura”.
• Pomposes: Que tenen una aparença grandiosa i exagerada, però sense contingut real. En castellà, “pomposas”.
• Vetlla per: Assegurar-se del benestar o la seguretat d’algú o alguna cosa. En castellà, “velar por”.
• Per sota de tot: Més enllà de tot, per damunt de qualsevol altra cosa.

Nota sobre la gramàtica:

L’ús del pretèrit perfet simple (va passar, es van alçar) i l’imperfet (cridaven, era) ajuda a situar l’acció en un moment passat i a descriure l’ambient i les accions que tenien lloc. L’ús d’expressions figuratives i metàfores (“boira densa i freda”, “hàmster en una centrifugadora”) és característic de l’estil de Quim Monzó i dóna vivacitat al text.