Cat: Agricultors catalans expressen cautela davant l’acord comercial amb els EUA.

Agricultors catalans observen amb recel l’horitzó transatlantic. La perspectiva d’un tractat comercial amb els Estats Units, lluny d’encendre l’entusiasme, ha dibuixat arrugues d’inquietud als rostres morenos que dia rere dia lluiten per arrencar fruits a la terra.

I és que, entre vinyes i camps d’oliveres, el temor a veure els preus desplomar-se s’ha estès com una plaga de míldiu. “Ja ens veiem venent taronges a preu de rave”, em va dir ahir la Roser, que porta quaranta anys cuidant els seus tarongers a les terres de l’Ebre, mentre em convidava a un got de vi ranci. Un vi que sap a sol i a suor, a hores de feina a l’ombra d’un cel de plom.

La competència, diuen, serà ferotge. Els gegants americans, amb els seus mètodes intensius i els seus camps quilomètrics, podran oferir productes a un cost que serà impossible d’igualar. I això, per les petites explotacions familiars que sustenten el paisatge rural català, podria suposar la sentència de mort.

Però no només hi ha el tema dels preus. També hi ha la qüestió dels estàndards. Les normatives europees, més exigents pel que fa a pesticides i transgènics, podrien quedar en entredit si s’imposen les pràctiques menys restrictives de l’altra banda de l’Atlàntic. “Al final, la qualitat del que mengem estarà en joc”, va sentenciar l’Esteve, que conrea fruita ecològica al Priorat i que, a més, és un expert en tot el que surt per la ràdio.

Així que, de moment, a les comarques catalanes es respira un aire de cautela, barrejat amb una certa dosi d’indignació. Perquè, al cap i a la fi, el camp català no només produeix aliments. També produeix paisatge, cultura i una forma de vida que val la pena protegir. I això, ni les millors negociacions comercials ho poden comprar. I això, que no ho oblidin els que decideixen des dels seus despatxos a la ciutat.

Secció per a aprenents de català

• Recel: Desconfiança, sospita.
• Rostres morenos: Cares amb la pell fosca, generalment degut al sol.
• Desplomar-se: Caure de forma brusca i ràpida.
• Míldiu: Malaltia que afecta les plantes, especialment la vinya.
• Rave: Hortalissa de color vermellós.
• Vi ranci: Vi envellit i oxidat, amb un gust particular.
• Sustentar: Mantenir, donar suport.
• Entredit: Posar en dubte, qüestionar.
• Transgènics: Organismes modificats genèticament.
• Comarques: Divisió territorial que agrupa diversos municipis.

Gramàtica:

• Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza després de verbs que expressen dubte, possibilitat, desig o incertesa. Per exemple: “podrien quedar en entredit si s’imposen les pràctiques menys restrictives”.
• Pronoms febles: Els pronoms febles (em, et, es, ens, us, en, ho, la, el, li, els, les) substitueixen noms o complements. Per exemple: “Ja ens veiem venent taronges a preu de rave” (ens substitueix a “nosaltres”). “Ho poden comprar” (ho substitueix a “paisatge, cultura i una forma de vida”).
• El gerundi: El gerundi (acabat en -ant, -ent, -int) expressa una acció que es desenvolupa simultàniament a una altra. Per exemple: “portant quaranta anys cuidant”.