Cat: Salou restaura un niu de metralladores de la Guerra Civil per a la divulgació històrica.

Salou desempolsa una ferida del passat. L’Ajuntament, decidit a no deixar que la memòria col·lectiva s’esborri com la sorra entre els dits, ha restaurat un niu de metralladores construït durant la Guerra Civil. La torreta, silenciada des de fa dècades, s’alça ara, no com a signe de conflicte, sinó com a testimoni mut d’un temps que, malgrat el que voldríem, va ser.

Jo, que sempre he pensat que la història és com la roba vella de l’àvia, plena de pedaços i olor de naftalina, al principi era escèptica. Un niu de metralladores? Quina necessitat hi ha de remoure la merda, perdó, la pols? Però, mira, quan vaig veure les fotos del procés de restauració, amb els operaris netejant la pedra, consolidant les estructures, protegint el que queda d’aquella arquitectura bèl·lica, vaig entendre. No es tracta de glorificar la guerra, Déu me’n guardi, sinó de comprendre com la terra que trepitgem, aquest tros de litoral que ara gaudim amb tovalloles i gelats, va ser escenari de dolor i mort.

Ara, el niu de metralladores s’ha convertit en un punt d’interès històric. Hi ha panells informatius, il·luminació suau, un camí d’accés adaptat per a tothom. Un espai que convida a la reflexió, a la conversa, a la comprensió. I jo, que sóc més de platja i mojitos, confesso que m’hi he acostat un parell de cops, més per curiositat morbosa que per fervor patriòtic, però he après alguna cosa. He après que fins i tot en els racons més amagats, més oblidats, hi pot haver una lliçó. He après que la història, encara que faci pudor a ranci, és la que ens ha portat fins aquí. I he après que, potser, a Salou, a més de turistes borratxos i castells de sorra, també hi ha lloc per a la memòria. I, per què no, per a la reflexió. Fins i tot amb un mojito a la mà.

Ara bé, que no em posin a mi a fer de guia. No tinc paciència per aguantar preguntes. I si algú em demana què se sentia estant allà dins, amb una metralladora apuntant al mar, jo només podria respondre: “Fred. Segurament molt de fred”. Perquè la guerra, diguin el que diguin, sempre fa fred.

Secció per a aprenents de català

• Desempolsa: Literalment, treure la pols. En aquest context, significa treure a la llum, treure de l’oblit.
• Ferida: Lesió. Aquí, metafòricament, es refereix a un fet dolorós del passat.
• S’esborri com la sorra entre els dits: Desaparèixer fàcilment, sense deixar rastre.
• Remoure la merda (perdó, la pols): Revifar un assumpte desagradable o conflictiu. El “perdó” és un recurs estilístic per suavitzar l’expressió.
• Déu me’n guardi: Expressió que s’utilitza per mostrar rebuig o aversió envers alguna cosa. Significa “Que Déu m’alliberi d’això”.
• Trepitgem: Que trepitjam. Del verb trepitjar.
• Litoral: Zona de costa.
• Morbosa: Relacionat amb l’interès per coses desagradables o repulsives, especialment la mort.
• Ranci: Passat, antic. També pot significar desagradable o caducat.
• Pudor: Mala olor.

Gramàtica:

• Pronoms febles: Al llarg de l’article s’utilitzen pronoms febles (em, hi, en, etc.). Són característics del català i poden ser difícils per als aprenents. Cal fixar-se en la seva posició (abans o després del verb) i en la seva funció (complement directe, indirecte, etc.). Per exemple, “m’hi he acostat” (m’ – complement indirecte, hi – complement de lloc).
• Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza en diverses expressions de dubte, desig o possibilitat. Per exemple, “malgrat el que voldríem” (el subjuntiu indica incertesa).
• Expressions idiomàtiques: El text conté diverses expressions idiomàtiques que cal conèixer per comprendre el significat complet. Per exemple, “Déu me’n guardi”. És aconsellable buscar el significat d’aquestes expressions en un diccionari o recurs en línia.