Programes per a la recuperació postpandèmica sota escrutini.

Programes per a la recuperació postpandèmica sota escrutini

La ressaca de la pandèmia continua ben viva, i no només al gust sinó també a les arques públiques. Els programes de recuperació econòmica dissenyats a correcuita ara es miren amb lupa, amb un ull posat en l’efectivitat i l’altre en la despesa.

Parlem de xifres considerables, d’inversions que es mesuren en milers de milions d’euros, destinades a reactivar sectors clau i apuntalar l’ocupació. Però, on han anat a parar exactament aquests diners? Han servit per a modernitzar les nostres indústries, per a impulsar la transició energètica, o s’han perdut en el laberint burocràtic?

Diversos informes i estudis independents posen de manifest algunes ombres. Es qüestiona la transparència en l’adjudicació de contractes, es denuncia la lentitud en l’execució de projectes, i es lamenta la manca d’indicadors clars per a mesurar l’impacte real de les mesures.

Experts com la professora Mariana Mazzucato, de la University College London, insisteixen en la necessitat d’una inversió pública “missional”, dirigida a resoldre reptes concrets i a generar valor social, no només beneficis a curt termini. Alerta sobre el perill de subvencionar empreses que ja eren rendibles abans de la pandèmia, o d’incentivar pràctiques insostenibles.

El debat està servit. Per una banda, es defensa la importància d’actuar ràpidament per a evitar un col·lapse econòmic. Per l’altra, s’exigeix un control més rigorós i una avaluació exhaustiva dels resultats.

El futur econòmic depèn, en gran mesura, de com gestionem aquests fons públics. No podem permetre’ns desaprofitar aquesta oportunitat. Cal aprendre dels errors del passat i dissenyar polítiques més intel·ligents, més eficaces i més transparents.

La tempesta no ha amainat del tot, i encara hi ha molta feina per fer per a reconstruir una economia més resilient i més justa. Ara, més que mai, cal una dosi d’optimisme, però també una bona cullera de realisme.

Secció per a aprenents de català

Glossari:

• Ressaca: Conseqüències negatives que queden després d’una situació. Sinònim de sequela.
• Arques públiques: Conjunt dels diners i béns que pertanyen a l’estat.
• Apuntalar: Donar suport, reforçar. En aquest context, significa donar suport a l’ocupació.
• Lupa: Instrument per a augmentar la visió d’un objecte. Aquí, significa “amb molta atenció”.
• Adjudicació: L’acte d’assignar un contracte o un projecte a algú.
• Subvencionar: Donar diners per ajudar a finançar una activitat o un projecte.
• Amainar: Calmar-se, disminuir en intensitat.
• Resilient: Que té capacitat de resistir i superar les dificultats.
• Cullera: Instrument per agafar líquids o menjar. Aquí, s’utilitza de manera figurada per significar “una quantitat”.
• Escrutini: Examen acurat i detallat.

Gramàtica:

• Ús de “en” com a pronom feble: A l’article, es troba l’expressió “d’on han anat a parar exactament aquests diners?”. El pronom “en” substitueix el complement directe “aquests diners” i fa referència a lloc o quantitat.

• Formació del perfet simple: Es diu que “El debat està servit”. La construcció “estar servit” és una forma perifràstica que indica que alguna cosa ja està feta o preparada. El verb auxiliar “estar” es conjuga en present i el verb principal “servir” en participi passat.