Cat: Detinguts per cultivar marihuana a gran escala a la Garrotxa i l’Alt Empordà

La pols dels mossos d’esquadra, a aquella hora, ja era un ingredient més de l’aire pre-pirinenc. Des que la primavera s’hi havia instal·lat, amb les seves flors discretes i la promesa d’un estiu llarg, les investigacions sobre les plantacions il·legals havien anat deixant anècdotes més sucoses que els tomàquets de la iaia. Ahir, la cosa va pujar de to.

De matinada, gairebé com si es tractés d’una collita qualsevol, van començar a desmantellar dues plantacions que, si bé no eren a ple sol, semblaven prou estratègiques. Una a la Garrotxa, amb el verd intens dels camps volcànics com a teló de fons. L’altra, més a l’est, ja amb la brisa salada de l’Alt Empordà raspallant les fulles. Entre totes dues, tones de marihuana que, segons la Guàrdia Civil, tenien una sortida directa cap a mercats europeus.

Els detinguts – sis homes, d’edats variades i amb un perfil que anava des de l’empresari de mig món fins al jove amb ganes de fer calaix – havien après a aprofitar els recursos naturals. L’aigua de riu, canalitzada amb sistemes que recordaven les millors èpoques dels romans, servia per regar les plantes sense necessitat de fer soroll. Els fertilitzants, d’origen aparentment orgànic, mantenien el nivell d’humitat òptim per maximitzar la producció. Una enginyeria, tot plegat, que feia venir ganes d’aplaudir, si no fos per allò de les lleis i la moral.

La cosa que més em va impactar, però, va ser la capacitat d’adaptació. Com de ràpid s’havien integrat en el paisatge, com s’havien camuflat entre les rutines diàries. Semblaven conèixer la terra com si l’haguessin llaurada des de petits, quan en realitat, la majoria havien arribat feia poc. I això, pensava jo mentre em fumava una cigarreta davant de la comissaria, és gairebé una metàfora del que estem vivint. Tothom vol la terra, tothom vol el sol, però pocs volen embrutar-se les mans. Aquests, almenys, sí que se les havien embrutat. I molt.

Potser, al final, tot es redueix a saber on plantar les llavors.

Secció per a aprenents de català

• Mossos d’esquadra: Policia autonòmica de Catalunya.
• Pre-pirinenc: Relatiu o proper al Pirineu, la serralada muntanyosa entre Espanya i França.
• Anècdotes més sucoses: Històries més interessants o picants. L’adjectiu “sucós” s’utilitza metafòricament.
• Collita: Recollida de fruits o verdures madures. Aquí, s’utilitza per comparar-la al desmantellament de les plantacions.
• Fer calaix: Expressió que significa guanyar diners o enriquir-se.
• Llaurada: Passat del verb llaurar, que vol dir treballar la terra amb un instrument per preparar-la per sembrar.
• Camuflat: Disimulat, amagat.
• Fertilitzants: Substàncies que s’afegeixen a la terra per millorar el creixement de les plantes.
• Guàrdia Civil: Força de seguretat de l’estat espanyol.
• Cigarreta: Diminutiu de cigar.

Notes de gramàtica:

• “Com de ràpid s’havien integrat”: L’ús de “com de” per expressar intensitat és comú en català. Ex: “Com de contenta estic!” (Què contenta estic!).
• Preposició “a”: En català, quan un complement directe és una persona (o una cosa personificada), s’introdueix per la preposició “a”. Per exemple: “Van detenir a sis homes”. Sense la preposició seria gramaticalment incorrecte.
• Pronoms febles: El català fa un ús intensiu de pronoms febles. Per exemple, “se les havien embrutat” (s’havien embrutat les mans). “Se” és pronom reflexiu i “les” pronom feble que substitueix a “mans”.
• Gerundis: Noteu l’ús de gerundis per expressar acció contínua, com “raspallant les fulles”, “maximizant la producció”.