Cat: Onada d’Estrebades a la Bisbal d’Empordà Alarma entre la Gent Gran

Onada d’Estrebades a la Bisbal d’Empordà: Alarma entre la Gent Gran

La Bisbal, poble tranquil fins al moll de l’os, viu sacsejada per una onada d’estrebades que sembla treta d’un conte dels germans Grimm, però amb boina i bastó. En lloc de pomes enverinades, aquí roben bosses de mà. I en lloc de fades, hi ha iaies que s’ho miren tot amb ulls de mussol, sospitant de qualsevol que porti gorra.

La plaça Major, on abans només s’hi sentien els murmuris dels jubilats jugant a la petanca i les campanes de l’església, ara ressona amb els crits esgarrifosos de les víctimes. La Paquita, que sempre ha tingut un nas per les rebaixes de la botiga del cantó, va ser la primera. “Em van agafar la bossa amb tanta força que em va semblar que em volien arrancar el braç”, va declarar, amb un posat que ni la Montserrat Caballé en el seu millor moment.

Des d’aleshores, la paranoia s’ha escampat com la pólvora. Les senyores, que abans es dedicaven a fer punt al sol, ara s’han convertit en espies a sou. Els seus diaris, plens de patrons de jerseis i receptes de crema catalana, han estat substituïts per llistes de sospitosos: el noi del tatuatge al braç, la dona del cotxet que sempre va massa de pressa, i fins i tot, el capellà, que potser necessita recaptar fons per renovar les teules.

El Síndic de Greuges ha promès investigar, i l’alcalde, amb la cara més llarga que un dia sense pa, ha anunciat que augmentarà la presència policial. Però de moment, l’únic que augmenta és la por. La gent gran, que ha vist passar guerres, dictadures i la pujada del preu del gasoil, ara té por de sortir al carrer.

Un panorama desolador que ens recorda que, de vegades, les amenaces més grans no venen de les grans decisions polítiques, sinó de la mesquinesa quotidiana. I que, fins i tot en els pobles més tranquils, pot saltar la llebre. O, en aquest cas, la mà esmunyedissa.

Secció per a aprenents de català

• Estrebades: Robatoris al carrer, generalment arrencant la bossa de mà.
• Al moll de l’os: Fins a la medul·la, en profunditat.
• Boina: Gorra rodona de llana.
• Ulls de mussol: Amb molta atenció i suspicàcia.
• Nas per…: Facilitat per trobar o detectar alguna cosa.
• Cantó: Racó, extrem d’un carrer.
• Espampat com la pólvora: Extendre’s ràpidament.
• A sou: Que treballen amb remuneració.
• La cara més llarga que un dia sense pa: Amb cara de preocupació.
• Saltar la llebre: Una expressió que vol dir que apareix un problema o una situació inesperada.

Gramàtica:

• L’ús de diminutius (Paquita, iaies) és molt comú en català per expressar afecte o per familiaritzar-se amb el personatge.
• Les frases fetes (al moll de l’os, ulls de mussol, cara més llarga que un dia sense pa) són abundants i donen un to col·loquial i expressiu al text.
• L’ús del condicional (“em va semblar que em volien arrancar el braç”) expressa una acció hipotètica o exagerada.
• El pronom relatiu “que” s’utilitza molt en català per connectar frases i donar fluïdesa al text.