Barcelona: Empreses de Sau superen expectatives malgrat la sequera persistent

Barcelona: Empreses de Sau superen expectatives malgrat la sequera persistent

Les empreses agroalimentàries de la conca de Sau han demostrat una capacitat d’adaptació sorprenent, registrant resultats econòmics superiors als previstos malgrat la greu sequera que afecta la regió. Aquesta resiliència s’atribueix a la implementació de tècniques innovadores de gestió de l’aigua i a la diversificació dels seus productes.

Molts productors han invertit en sistemes de reg eficients, com ara el reg per degoteig i la reutilització d’aigües grises tractades, minimitzant així la seva dependència dels recursos hídrics convencionals. A més, s’han prioritzat cultius autòctons i varietats resistents a la sequera, reduint el consum d’aigua i promovent la biodiversitat local.

La col·laboració entre les empreses també ha estat un factor clau. S’han creat xarxes de suport mutu per compartir recursos, coneixements i tecnologies, maximitzant així l’eficiència i la sostenibilitat de les seves operacions. Aquesta cooperació es reflecteix en la creació de nous canals de comercialització, com la venda directa al consumidor i la participació en mercats locals, que permeten als productors obtenir preus justos i reduir la dependència dels intermediaris.

Un exemple d’èxit és la Cooperativa Agrícola de Vilanova de Sau, que ha aconseguit augmentar la seva producció de productes ecològics gràcies a la implementació de tècniques de cultiu regeneratiu que milloren la fertilitat del sòl i la retenció d’aigua. Aquesta estratègia no només ha permès a la cooperativa superar els reptes de la sequera, sinó que també ha generat beneficis ambientals i socials per a la comunitat local.

El Govern de la Generalitat ha reconegut l’esforç i la innovació d’aquestes empreses, oferint-los suport tècnic i financer per continuar desenvolupant pràctiques agrícoles sostenibles. S’espera que l’èxit de les empreses de Sau serveixi d’exemple per a altres regions afectades per la sequera, demostrant que és possible conciliar la producció d’aliments amb la protecció del medi ambient.

Tot i que les xifres exactes varien segons l’empresa i el producte, en general s’ha observat un increment mitjà del 15% en la facturació de les empreses que han adoptat les estratègies esmentades. Aquesta millora econòmica ha permès mantenir l’ocupació i fins i tot crear nous llocs de treball a la regió.

Secció per a aprenents de català

• Conca: Territori per on discorren un riu i els seus afluents.
• Resiliència: Capacitat de superar situacions adverses. En aquest context, la capacitat de les empreses per continuar sent productives malgrat la sequera.
• Reg per degoteig: Sistema de reg que subministra aigua directament a les arrels de les plantes, reduint el consum d’aigua. És una tècnica de reg eficient.
• Aigües grises: Aigua residual procedent d’usos domèstics com dutxes o lavabos, que pot ser tractada i reutilitzada.
• Autòctons: Originari d’un lloc. Referit a cultius, significa que són plantes natives de la regió.
• Xarxes de suport mutu: Grups de persones o organitzacions que col·laboren per ajudar-se mútuament.
• Cultiu regeneratiu: Tècniques agrícoles que busquen millorar la salut del sòl i augmentar la seva capacitat de retenir aigua.
• Fertilitat del sòl: Capacitat del sòl per proporcionar nutrients a les plantes.
• Facturació: Import total de les vendes d’una empresa durant un període determinat.
• Sostenible: Que pot mantenir-se a llarg termini sense esgotar els recursos ni danyar el medi ambient.

Nota gramatical:

L’ús de “han” i “s’han” en català. “Han” és la forma conjugada del verb “haver” a la tercera persona del plural (ells/elles han). S’utilitza com a auxiliar per formar temps compostos, com per exemple: “Els productors han invertit en sistemes de reg.” “S’han” és la combinació del pronom reflexiu “se” i la forma “han”. Indica una acció reflexiva o passiva, per exemple: “S’han creat xarxes de suport mutu.” (Les xarxes han estat creades).