Cat: Ciutadania Satisfeta amb l’Atenció en Tràmits de la Generalitat

La iaia, que sempre m’havia dit que a la vida només hi havia tres coses segures – la mort, els impostos i els funcionaris inútils –, ara em mirava amb uns ulls que feien olor de canelons acabats de fer. “No pot ser,” va murmurar, com si hagués vist un fantasma vestit d’Uniqlo. “Que la Generalitat funciona?”

Jo, que últimament he hagut de fer més tràmits que una agència de viatges low-cost, li vaig haver d’explicar, amb paciència de monja zen davant d’una marató de Bricomania, que sí. Que sí que funciona, almenys en el meu cas. Que el tràmit de l’ajut per a l’eficiència energètica, que l’any passat em va semblar més complicat que resoldre un cub de Rubik amb els ulls embenats i cantant òpera, ara havia estat pan comido.

Em vaig registrar amb el meu idCAT Mòbil, vaig omplir els formularis sense gaire dolor de cap, vaig adjuntar els papers que em demanaven (tot i que encara no entenc per què necessiten veure la factura de la nevera si estic demanant ajut per les plaques solars) i voilà. En un parell de setmanes, tenia la resolució a la safata d’entrada del correu. Ràpid, eficient, gairebé esgarrifós.

No dic que tothom tingui la mateixa sort. Segur que encara hi ha qui lluita contra molins de vent burocràtics, qui espera mesos per una cita a l’INEM o qui sent que parlar amb un contestador automàtic és més fructífer que parlar amb un ésser humà. Però la meva experiència, últimament, ha estat sorprenentment positiva.

Potser és que he après a navegar per les aigües turbulentes de l’administració catalana. Potser és que han invertit en millorar els sistemes (cosa que dubto, coneixent els pressupostos de la Generalitat). Potser és que els astres s’han alineat i m’han fet un favor. El que sí que sé és que la iaia, després d’escoltar la meva història, es va posar un davantal nou i va començar a preparar un arròs amb conill per celebrar-ho. Per si de cas. No fos que, el proper tràmit, tornés a ser com escalar l’Everest amb xancletes.

Secció per a aprenents de català:

• Iaia: Àvia.
• Canelons: Pasta farcida amb carn o verdura, típica de la cuina catalana.
• Uniqlo: Marca de roba japonesa coneguda per la seva funcionalitat i preus assequibles.
• Pan comido: Fàcil, com si s’hagués menjat un tros de pa (literalment: “pa menjat”). Expressió idiomàtica que equival a “cosir i cantar”.
• IdCAT Mòbil: Sistema d’identificació digital per fer tràmits amb l’administració catalana a través del mòbil.
• Safata d’entrada: Lloc on es reben els correus electrònics.
• Esgarrifós: Que fa por o sensació estranya.
• INEM: (ara SOC) Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
• Aigües turbulentes: Situació difícil, amb molts problemes.
• Xancletes: Sandàlies de platja.

Gramàtica:

L’ús del pretèrit perfet (he hagut, he après) per parlar d’experiències passades que tenen rellevància en el present. Per exemple: “He hagut de fer més tràmits…” vol dir que recentment ha fet molts tràmits i encara sent els efectes d’aquesta experiència. Si digués “Vaig haver de fer més tràmits…”, implicaria que això va passar en un moment concret del passat i no necessàriament té rellevància ara.