Cat: Israel prohibeix l’entrada a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni

Israel prohibeix l’entrada a l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni

Quan vaig rebre la notícia, prenia un tallat al bar Pinotxo de la Boqueria. De cop, el cafè em va saber a cendra. Collboni, vetat a Israel. Collboni, l’home que va prometre una Barcelona verda i accessible, ara persona non grata a la terra promesa. La ironia era massa sucosa per no assaborir-la amb morbositat.

No se’m malinterpreti. La meva simpatia per les decisions del govern israelià és tan abundant com els mosquits a l’estany de Sils a l’agost. Però Collboni, ai Collboni, amb la seva retòrica de “ponts i diàlegs” mentre Barcelona s’enfonsa en la brutícia i la desigualtat, em fa una mandra que podria dormir-me una setmana seguida.

Diuen que la prohibició ve arran de la suspensió de relacions amb Tel Aviv. Bé, una manera ben estranya de construir ponts. Però vaja, la diplomàcia és un art tan obscur com la política municipal. Totes dues plenes de gesticulacions buides i promeses que s’esvaeixen com la broma a primera hora del matí.

Ara Collboni es farà la víctima, segur. Dirà que és un atac a la llibertat d’expressió, que la seva intenció era portar un missatge de pau i comprensió. El mateix discurs de sempre. Mentrestant, els barcelonins seguirem lluitant per trobar un forat al metro a les vuit del matí, pagant un lloguer que ens xucla la sang i esquivant excrements de gos als carrers.

Em pregunto si, durant el vol de tornada, Collboni haurà tingut temps de reflexionar sobre la paradoxa que representa ser exclòs per intentar connectar. O si, simplement, haurà aprofitat per fer una becaina i preparar el següent discurs buit. Jo, per si de cas, em demanaré un altre tallat. Amb una mica de sort, el cafè em farà oblidar per un moment la realitat.

Secció per a aprenents de català

• Vetat/ada: Prohibit l’entrada o l’accés.
• Morbositat: Curiositat malsana per coses desagradables o immorals.
• S’enfonsa: S’està deteriorant, anant a pitjor.
• Mandra: Gana de no fer res, peresa.
• S’esvaeixen: Desapareixen, es difuminen.
• Broma: Boira baixa.
• Xucla la sang: Aprofita exageradament, extreu els recursos.
• Esquivant: Evitant.
• Paradoxa: Contradicció aparent.
• Becaina: Dormida curta.

Nota gramatical:

L’ús del pronom “em” davant de verbs com “fa”, “saber” i “demanaré” és reflexiu i indica que l’acció recau sobre la persona que parla. Per exemple, “em fa mandra” significa “em dóna mandra a mi”. És una construcció molt comú en català.