L’Arrelada Tradició dels Goigs de Sant Bartomeu Revifa a Igualada

Com un horticultor que observa el lent despertar de la terra a la primavera, a Igualada s’ha viscut una revitalització d’una tradició ancestral: els Goigs de Sant Bartomeu. No parlo de modes passatgeres ni d’esdeveniments d’un sol ús, sinó d’una manifestació cultural amb profundes arrels al territori i al cor dels igualadins.

La festivitat de Sant Bartomeu, el 24 d’agost, és una data assenyalada al calendari igualadí. Aquest dia, la ciutat es vesteix de festa i ressonen les notes dels Goigs, composicions poètiques i musicals dedicades al sant patró. Segons explica l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, els Goigs han estat presents a la vida cultural d’Igualada des de fa segles, i són considerats un dels elements més representatius del seu patrimoni immaterial.

Però, què són exactament els Goigs? Són cants populars, sovint de caràcter religiós, que narren la vida, miracles o virtuts d’un sant. En el cas dels Goigs de Sant Bartomeu, les lletres solen evocar la seva vida com a apòstol i el seu martiri. La melodia, en canvi, varia segons l’època i l’autor, però sempre manté un to solemne i festiu alhora.

Enguany, la celebració ha adquirit un significat especial. L’Ajuntament d’Igualada, juntament amb diverses entitats culturals de la ciutat, han organitzat una sèrie d’actes per promoure i difondre la tradició dels Goigs. Entre aquests, destaquen concerts, tallers per a infants i adults, i una exposició sobre la història dels Goigs a Igualada. “Volem que les noves generacions coneguin i apreciïn aquest llegat cultural”, explica la regidora de Cultura, Carlota Carner, en una entrevista a Anem d’Igualada. “És una manera de mantenir vives les nostres arrels i d’enfortir la nostra identitat com a igualadins.”

La resposta del públic ha estat entusiasta. Les places i els carrers s’han omplert de gent que volia gaudir de la música i de la festa. Els més grans, amb la mirada nostàlgica, recordaven els Goigs que cantaven de petits. Els més joves, amb curiositat i respecte, descobrien una part important de la seva història.

Com deia la meva àvia, “les tradicions són com les llavors: si les cuides, floreixen”. I a Igualada, sembla que la llavor dels Goigs de Sant Bartomeu ha trobat terra fèrtil per arrelar i florir amb força.

Font:
Anem d’Igualada

Secció per a aprenents de català

Arrelada: Que té arrels profundes, molt establerta. En aquest context, significa que la tradició està molt ben implantada a Igualada.
Revifa: Del verb revifar, que vol dir recuperar força, tornar a la vida o a l’activitat. En aquest cas, la tradició dels Goigs torna a ser important.
Calendari igualadí: El calendari de les festes i celebracions pròpies d’Igualada.
Patrimoni immaterial: Conjunt de pràctiques, representacions, expressions, coneixements i tècniques –així com els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són propis– que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural.
Llegat: Allò que es deixa a les generacions futures. Herència cultural.
Regidora: Dona que forma part de l’Ajuntament d’una ciutat o poble.
Nostàlgica: Que sent nostàlgia, és a dir, un sentiment de tristesa i melancolia per un temps passat.
Llavors: Parts de la planta que poden generar una nova planta, quan es planten. Però aquí, s’utilitza com a metàfora de les tradicions.
Terra fèrtil: Terreny que és bo per a cultivar plantes. En aquest cas, es refereix a un ambient favorable per a la conservació de les tradicions.
Entitats culturals: Organitzacions que tenen com a objectiu promoure i difondre la cultura.

Gramàtica

Goigs: Aquest mot és plural i s’escriu amb “g” tot i que la paraula “joia” s’escriu amb “j”.
El perfet simple vs el perfet perifràstic El perfet simple (“cantaven”) s’empra quan es fa referència a accions que ja han acabat i que no tenen rellevància al present. El perfet perifràstic (“han organitzat”) s’empra per indicar accions que han passat fa poc o tenen rellevància en el present.

Potser t'interessa...