L’Antic Costum dels Goigs de Sant Bartomeu Revifa a Igualada

Després d’anys de silenci, un dels sons més ancestrals i emotius d’Igualada ha tornat a ressonar: els Goigs de Sant Bartomeu. Com un jardí oblidat que torna a florir, aquesta tradició secular, arrelada profundament en la cultura popular igualadina, ha revifat gràcies a l’esforç conjunt de la Parròquia de Santa Maria la Major i el Cor Vivaldi, dirigit per Òscar Boada. (Font: Anuncia.cat).

Els goigs, composicions poètiques i musicals dedicades a un sant o santa, són una manifestació de fe i devoció que es remunta a segles passats. En el cas de Sant Bartomeu, patró d’Igualada, els seus goigs representen un element distintiu de les Festes Decennals, que se celebren cada deu anys. Però, més enllà d’aquesta celebració puntual, els goigs formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat.

El projecte de recuperació, iniciat amb gran entusiasme, ha comptat amb la transcripció i harmonització de la partitura original dels goigs, una tasca delicada duta a terme per professionals de la música. Aquest procés ha permès que el Cor Vivaldi, amb la seva excel·lent qualitat vocal i interpretativa, pugui oferir una versió renovada dels goigs, respectant alhora l’essència i l’esperit de la tradició.

La interpretació dels goigs, que va tenir lloc a l’església de Santa Maria, va ser un moment d’emoció palpable. El públic, format per persones de totes les edats, va vibrar amb la música i la lletra, connectant amb les seves arrels i amb la història de la ciutat. La iniciativa ha demostrat que les tradicions, lluny de ser elements del passat, poden ser reinterpretades i revitalitzades, aportant valor i sentit a la vida contemporània.

A més de la interpretació musical, el projecte de recuperació dels Goigs de Sant Bartomeu inclou la difusió i la promoció de la tradició entre les noves generacions. S’han organitzat tallers i activitats pedagògiques dirigides a escolars, amb l’objectiu de donar a conèixer la història dels goigs, el seu significat i el seu valor cultural. (Font: Revista d’Igualada). D’aquesta manera, es garanteix que la tradició no s’esvaeixi i que continuï formant part del patrimoni immaterial d’Igualada.

Com les plantes natives que millor s’adapten al nostre territori, els goigs de Sant Bartomeu han demostrat la seva capacitat de resistir el pas del temps. I, com un jardiner que cuida amb dedicació les seves plantes, la comunitat igualadina ha sabut valorar i preservar aquest tresor cultural, assegurant que continuï florint per molts anys més.

Secció per a aprenents de català

Goigs: Composició poètica i musical de caràcter religiós, sovint dedicada a un sant o santa. Es canten generalment en esglésies o altres espais públics durant festivitats religioses.
Revifar: Tornar a donar vida, vigor o activitat a alguna cosa que estava perdent-se o havia desaparegut. Sinònims: Reviure, Ressuscitar.
Ancestral: Relatiu als avantpassats o que prové d’èpoques molt antigues.
Arrelat: Que té arrels profundes, establert de manera sòlida en un lloc o tradició.
Parròquia: Divisió territorial eclesiàstica a càrrec d’un rector o capellà. També es refereix a la comunitat de fidels que pertanyen a aquesta divisió.
Secular: Que pertany o es refereix al món terrenal, no religiós. També es pot referir a alguna cosa que existeix des de fa molt de temps.
Harmonització: Adaptació o ajustament d’elements per aconseguir una combinació agradable i equilibrada. En música, es refereix a la composició d’acords que acompanyen una melodia.
Palpable: Que es pot percebre fàcilment, evident.
Esvaeixi: Desaparèixer gradualment, difuminar-se.
Patrimoni immaterial: Conjunt de tradicions, costums, expressions i coneixements que formen part de la identitat cultural d’una comunitat o societat.

Gramàtica:

L’ús del pretèrit perfet simple (va vibrar, va tenir lloc) per referir-se a accions passades puntuals i ja finalitzades. Per exemple: “La interpretació dels goigs, que va tenir lloc a l’església de Santa Maria, va ser un moment d’emoció palpable.”
L’ús del pretèrit imperfet (formaven part) per a accions que es repetien al passat. Per exemple: “els goigs formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat”.

Potser t'interessa...